Aquest dimecres ha fet una setmana de la publicació de les primeres notícies de la compra d'un àtic de 495 metres quadrats en una zona VIP de Madrid perquè la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, el fes servir com a oficina temporal mentre duren les obres de la Real Casa de Correos, on hi ha la seu del govern autonòmic madrileny. Durant aquesta setmana, hem sabut el següent: primer, es coneix la notícia sobre la qual el govern Ayuso no havia informat prèviament. Davant el vendaval informatiu, s'anuncia que la comunitat posarà ben aviat l'àtic en venda i els diners es destinarien a la reconstrucció de la Sierra Oeste de la capital espanyola, afectada pels incendis.
Immediatament, es coneix que el luxós àtic havia costat 6,3 milions d'euros, que s'havien pagat amb diners públics i —sorpresa de les grans— l'immoble té ús residencial i no d'oficines. L'embolic aleshores ja era enorme: s'estava camuflant com a ús personal d'Ayuso i era fals que la compra respongués a necessitats administratives? I no només això, ¿com una empresa pública havia comprat per 6,3 milions d'euros un àtic residencial de luxe, havia dit que era com a seu d'una oficina provisional d'Ayuso i l'operació en qüestió no està inicialment explicada, com pertoca, al portal de transparència?
La polèmica ha demostrat que l'aparentment imbatible Ayuso té fissures importants en la seva gestió i la seva manera d'entendre l'ús dels diners públics
Però en aquells moments el nyap era enorme, les explicacions impossibles i, a més, Ayuso estava atrapada. Acostumada a guanyar batalles —o, si més no, a plantejar-les— confrontant-se a Pedro Sánchez, a l'esquerra en general o a cavalcar damunt de la ideologia més de dretes possible, amb molt de populisme en totes les seves declaracions, l'escenari era el pitjor per a ella. S'havia de defensar en comptes d'atacar i les seves explicacions eren impossibles. Va cercar un culpable, és clar, el conseller de Presidència, Miguel Ángel García Martín. Però el para-xocs era, sens dubte, insuficient. Per més que digués que no tenia la menor idea de l'operació. Mancava de cobertura possible, ja que ella n'era la beneficiària, i quedava en tan mal lloc si ho sabia (el més probable) com si no ho sabia (gairebé impossible).
Resumint: males explicacions i, en última instància, un malbaratament de diners públics. La polèmica ha demostrat que l'aparentment imbatible Ayuso té fissures importants en la seva gestió i la seva manera d'entendre l'ús dels diners públics. L'oposició ho ha aprofitat, com és normal, i la lideressa ha trontollat enmig d'un discret suport dels seus. Segona novetat: hi ha hagut un silenci evident de molts dirigents del PP, als quals ja els ha anat bé que la presidenta de la comunitat acabi tenint un estiu mogut. A més a més, és agost i el tema és prou lleig perquè Ayuso no sigui capaç de tancar la polèmica. Malament si no parla i pitjor si ho fa.