A Junts no li serà del tot fàcil d'explicar el suport donat in extremis a Pedro Sánchez i que ha permès al president del govern espanyol sortir triomfador i exultant del seu primer envit seriós al Congrés dels Diputats. I no serà senzill perquè ells mateixos havien aixecat unes expectatives que no han complert, sigui per les amenaces del PSOE, per un advertiment d'una hipotètica dissolució sobtada de la legislatura espanyola després de les europees o per la reflexió, en l'últim minut, que havien de fer una votació responsable i que aquesta partida no la podien guanyar el PP i Vox. Sigui com sigui, al matí Junts havia decidit que votaria no als decrets del govern Sánchez després de verbalitzar en públic i en petit comitè que un dels quals posava traves a l'amnistia, laminava competències de la Generalitat i també que havien de traslladar a l'executiu espanyol que no acceptarien un tipus de negociació en la qual, segons deien, eren convidats a la taula amb bona part de les decisions adoptades.

Va mantenir aquesta finta durant tot el matí i la intervenció parlamentària de la presidenta del grup parlamentari, Míriam Nogueras, va anar en una clara direcció de vot en contra. Ja al migdia, una última negociació entre el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, i, per part de Junts, Jordi Turull, des de Madrid, i Carles Puigdemont informat des de Brussel·les, hauria corregit el vot negatiu en una no-participació en la votació del decret òmnibus en qüestió. No hi votaven a favor, tampoc en contra i encara menys s'abstenien. Simplement, hi deixaven de participar i negociaven en les hores següents una llista de compensacions. El resultat final va ser de 172 a 171 favorables al govern espanyol. De fet, només Podemos va mantenir el que havia anunciat: a la vicepresidenta Yolanda Díaz, ni aigua. I els morats van tombar el decret llei de temes socials i van deixar clar que els seus cinc diputats tenen un preu i que la dirigent de Sumar és la seva adversària i, per tant, ni aigua.

Junts, a canvi del seu vot, va lluir ja a la tarda el que popularment es coneix com una llista de la compra en la qual hi ha una relació de nous compromisos que el govern del PSOE ha de complir. La relació de temes és difícil d'avaluar tant el seu compromís com el seu impacte. Si s'acaba fent realitat tot el que figura a l'inventari, el retorn —provisional o definitiu— al peix al cove del passat tindrà, sens dubte, una valoració favorable. Una altra cosa diferent és que ja hem assistit en el passat a tants acords, que un punt de prudència no sobra, ja que el comunicat de premsa de Junts estarà sotmès a tramitacions parlamentàries i, en algun cas, recursos al Constitucional pel mig.

Si s'acaba fent realitat tot el que figura a l'inventari, el retorn —provisional o definitiu— al peix al cove del passat tindrà, sens dubte, una valoració favorable

Així, s'acorda la supressió de l'article 43bis de la llei d'enjudiciament civil que posava en perill l'amnistia. Una cosa que s'haurà de fer modificant el decret aprovat aquest dimecres pel Congrés i en el qual sí que figura. La via haurà de ser una altra iniciativa legislativa, que encara que sigui en tràmit d'urgència, tardarà un temps per curt que sigui. El PSOE no ha dit res, però deia que si aquest article se suprimia, es posava en risc els ajuts europeus. De fet, aquesta ha estat la bandera del ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños. Realment la modificarà? Si la modifica, el PP no ho recorrerà al Tribunal Constitucional, pel que alguns ja consideraven ahir a la nit un frau legislatiu de manual, i l'acabarà tombant?

Un altre tema important és l'acord amb el PSOE per a la delegació de competències a la Generalitat sobre immigració, mitjançant la via de l'article 150.2 de la Constitució i a través d'una llei orgànica específica per a Catalunya. Seria una fórmula similar a la que van fer servir José María Aznar i Jordi Pujol per cedir les competències de trànsit a Catalunya. La tremolor de cames en el passat cada vegada que els socialistes han hagut de cedir alguna cosa en exclusiva a Catalunya no ofereix una gran confiança, però és obvi que poder fer una política pròpia en una matèria tan important seria un avenç de qualitat en matèria d'autogovern. Caldrà veure fins a quin punt aquesta delegació de competències per part de l'Estat és compatible amb l'article 61 del Tractat de Lisboa que parla dels estats membres.

Per la polèmica que hi ha hagut en els últims dies, és destacable també el pacte per reformar la llei de societats de capital mitjançant Consell de Ministres per revertir el reial decret del PP del 2017 i que les empreses puguin tornar a Catalunya. Només s'enumera el pacte, sense aclarir si hi haurà incentius o sancions a les empreses que tornin o a les que no. En qualsevol cas, el reial decret de Mariano Rajoy va ser molt oportú per marxar i, de segur, ara això serà tota una altra cosa. Cal destacar, finalment, el tema de les balances fiscals, que es publicaran de manera immediata les dades oficials per poder-les calcular. La qüestió seria que, com en l'època del ministre Pedro Solbes, fos el govern espanyol qui les publiqués, però això no es concreta.

Resumint: Junts ha salvat d'un bon conflicte Sánchez. El PSOE ha adquirit, a canvi, uns compromisos amb la formació de Puigdemont. I segurament, si es volia acabar aquí, la negociació i sobretot l'explicació s'hauria pogut i hagut de fer d'una altra manera.