Per sort, pocs dies ha durat en el si del govern espanyol el suport a la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que pretén fer una actualització de la quota dels treballadors autònoms a partir del 2026. Actualització no és una paraula meva, sinó de la ministra, perquè el que és en realitat és un atracament als més de 3.405.000 autònoms que hi ha a Espanya, segons dades del març del 2025. Com devia ser de gran l'abús de la ministra del ram, que dues representants del govern espanyol situades ideològicament a la seva esquerra, la vicepresidenta Yolanda Díaz i la ministra de Sanitat, Mónica García, s'hi han pronunciat en contra, i la primera ha assenyalat obertament que des de Sumar la iniciativa no es comparteix.

Sorprèn que hagi estat una ministra socialista la que s'hagi llançat a tirar-se a sobre els treballadors autònoms, que, si prosperen els plans de Saiz, perdrien poder adquisitiu. La ministra diu que busca amb aquesta mesura corregir una bretxa de 650 euros en la pensió mitjana entre un autònom i un assalariat i que l'única manera de solucionar aquesta desigualtat és cotitzant pel que veritablement es guanya. Una de les qüestions més controvertides de la proposta és l'increment més gran en les quotes dels trams més baixos. El president de la federació que agrupa els autònoms ha qualificat la mesura d'estocada i ha lamentat l'enorme dany envers els petits negocis.

El president de la federació que agrupa els autònoms ha qualificat la mesura d'estocada i ha lamentat l'enorme dany envers els petits negocis

Més enllà que la proposta no prosperarà perquè no té el suport parlamentari suficient, a hores d'ara de la iniciativa de la ministra del PSOE —només té el suport del PSOE— sorprèn la pèrdua de brúixola del govern espanyol en una iniciativa que no era difícil de suposar que tothom hi estaria en contra. És cert que aquest govern ens té acostumats a posar damunt la taula elements controvertits per allunyar el relat dels temes que menys li interessen, però d'això a disparar-se un tret al peu hi ha una gran distància. Si una iniciativa així l'hagués duta a terme el Partit Popular, s'hauria pogut dir amb raó que les mesures de la dreta de fer pagar els ciutadans sempre recauen sobre les rendes més baixes.

Faria bé el govern espanyol de modificar el document amb les seves propostes per als pròxims anys lliurat als agents socials a principis d'aquesta setmana. Seria intel·ligent per part de la ministra perquè, sens dubte, govern espanyol, patronal, sindicats i associacions d'autònoms han de parlar de moltes coses. Com també han de discutir i acordar moltes coses, en general, govern espanyol, patronal i sindicats. Si no, ja es va veure què va succeir amb la llei de 37,5, impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz i que va acabar estavellant-se en treure-la del marc de la negociació. Començar de nou amb uns fonaments diferents moltes vegades no és un error, sinó un valorat senyal d'intel·ligència, perquè són poques persones les que ho acostumen a fer.