No hi ha avenços i la investidura és encara molt lluny. Res de substantiu no ha canviat des de divendres. Aquestes dues frases de dirigents polítics diferents defineixen molt bé quina és la situació a última hora de diumenge i quan falten 36 hores perquè s'iniciï la segona sessió parlamentària perquè Pere Aragonès assoleixi la presidència de la Generalitat. Encara que en aquesta ocasió necessita només la majoria simple -que aconseguiria folgadament si els diputats de Junts es desplacessin de l'abstenció cap al 'sí'-, o amb un encara més improbable moviment del PSC que ningú no preveu del 'no' cap a l'abstenció, res no fa preveure cap de les dues eventualitats.

És més, si alguna cosa s'ha produït des de la sessió parlamentària de divendres, quan va fracassar la primera investidura, és un cúmul d'acusacions i retrets entre les dues formacions que, lluny de facilitar un acord exprés, fa l'efecte que servirà per fer acumulació de retrets per als dos mesos que s'obriran per intentar tancar un pacte. Com ja va succeir dijous passat quan Junts va reunir la direcció per aprovar el vot a la sessió d'investidura, aquest dilluns ho tornarà a fer. Els moviments interns que s'han produït van més en la direcció de dirigents que s'han desplaçat de l'abstenció cap al 'no' que de l'abstenció cap al 'sí', on, formalment, no n'hi ha cap.

En el cas d'Esquerra, els dirigents continuen defensant en públic que hi ha temps per a l'acord i que les diferències no són tan importants com els seus socis de govern sostenen. Un gest de maduresa política seria posar a sobre de la taula els documents estratègics de legislatura que s'han creuat perquè tothom pogués fer-se'n una composició. Així parlaríem de les divergències que hi ha i no pas de les declaracions d'uns i d'altres.

Però, mentre defensen una discreció negociadora que ja no té cap sentit, la investidura segueix encallada i encara que aquest dilluns, ben segur, hi haurà moviments d'última hora, ser optimista és, sincerament, un punt il·lús. Tenint en compte que tot l'espai independentista, el dels partits i el de les entitats, ha fet nombroses proclames sobre l'error que seria desaprofitar el gairebé 52% de vot independentista el passat 14 de febrer, potser caldria tenir en compte la possibilitat d'incorporar algun extern als dos partits perquè Esquerra i Junts sortissin del bucle on són. Potser és una idea impossible, però qui sap si els ajudaria a tancar un acord.