La política inflexible de Benjamin Netanyahu a Gaza, amb l'horror permanent de morts diàries que ha provocat una catàstrofe humanitària creixent —amb més de 53.000 palestins morts, segons el Ministeri de Salut de Gaza— i el risc imminent de fam generalitzada, ha obert en canal les relacions amb la Unió Europea, i ha provocat un distanciament enorme amb el Vaticà, que té un bel·ligerant i jove Lleó XIV al capdavant, i ha deixat en mans de l'imprevisible Donald Trump l'únic suport possible. L'escalada iniciada arran del Festival d'Eurovisió i la petició d'alguns països, entre els quals Espanya, d'expulsar Israel del certamen fins que els seus dirigents no respectin els drets humans, ha obert en canal un camí que fins ara no s'havia aprofundit: per què no deixar-los fora dels Jocs Olímpics? O, també, de les competicions esportives internacionals? Als que sostenen això els agradaria que el debat desemboqués en una situació semblant a la de Rússia, país que després d'envair Ucraïna el febrer del 2022 es va guanyar una recomanació del COI perquè es prohibís als atletes russos i bielorussos competir en esdeveniments esportius internacionals.

En el terreny més de casa, el Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per aprovar una llei d'embargament d'armes a Israel en prendre en consideració una iniciativa de Sumar, Esquerra Republicana, Podemos i BNG, a la qual s'han acabat afegint el PSOE, Bildu, el PNB i, finalment, Junts per Catalunya. Els de Puigdemont, mentre facilitaven la presa en consideració d'una llei sobre venda d'armes —o sigui, el seu debat—, han anunciat la decisió de presentar-hi esmenes perquè sigui una llei paraigua per als països que tinguin una actitud determinada sobre els drets humans i no sigui exclusivament contra Israel, sinó per a estats com l'Iran, el Sudan o Líbia, entre d'altres. Ja veurem en què acaba, en conseqüència, aquest debat, ja que Junts es mou entre dues aigües, amb sectors influents molt favorables a Israel, però que també se senten enormement incòmodes amb Netanyahu i la política d'extermini a Gaza en què ha derivat la resposta al brutal atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023.

La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que la UE revisarà l'acord d'associació amb Israel

És en aquest context de violència extrema —i després que una majoria de països de la Unió Europea s'hagi afegit a les peticions fetes per Espanya, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg— que la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat, després d'un Consell de Ministres d'Exteriors del bloc comunitari, que la UE revisarà l'acord d'associació amb Israel. També que investigarà si el país hebreu incompleix les seves obligacions amb els drets humans en el marc de l'acord d'associació signat amb la UE. Hi ha un cert convenciment en ambients diplomàtics europeus que ha arribat el moment de donar un veritable sentit a l'article 2 de l'Acord d'Associació UE-Israel amb mesures concretes i significatives, més enllà de les paraules. L'article 2 fa referència a la necessitat de respectar els drets humans davant la situació insostenible, insuportable i inhumana que hi ha a la Gaza. Una posició conjunta i contundent de la UE és difícil d'assolir, ja que les posicions i els interessos no són els mateixos.

Mentre la Unió Europea es mobilitza, Washington manté públicament el seu suport a Tel-Aviv. Una veu tan significativa com el portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels EUA, James Hewitt, ha declarat que Hamàs és l'únic responsable del conflicte en rebutjar propostes reiterades d'alto el foc. Al Congrés dels EUA, tant republicans com demòcrates han mostrat un escàs interès a oposar-se activament a l'ofensiva israeliana. És clar que hi ha senadors com Bernie Sanders o membres de la Cambra de Representants com Delia Ramírez i Ilhan Omar radicalment en contra de l'actuació d'Israel i la posició de l'administració Trump, però són minoria. El Regne Unit, que es mou al marge de la UE, ha suspès negociacions comercials amb Israel per Gaza, en un pas que anirem veient els dies vinents quin seguiment té per part d'altres països. És possible que, per primera vegada, el front anti-Netanyahu guanyi pes i tingui prou musculatura per aturar-lo, però per tal que això passi, encara falta temps i tampoc no és segur.