El Regne Unit ha suspès negociacions comercials amb Israel per Gaza, on l'exèrcit israelià ha intensificat l'ofensiva militar. A més, Espanya vol fer el mateix: el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha indicat aquest dimarts que ha enviat una carta amb tres països més de la Unió Europea (Irlanda, Eslovènia i Luxemburg) a la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, perquè el bloc comunitari revisi l'acord d'associació amb Israel i prengui mesures davant de la situació a la Franja.

Concretament, el ministre britànic d'Afers Exteriors, David Lammy, ha anunciat aquest dimarts la suspensió formal de les negociacions amb Israel per a un nou acord comercial bilateral, en protesta per l'ofensiva militar a la Franja de Gaza. "Hem suspès les negociacions amb el govern israelià per a un acord comercial. Revisarem la cooperació. (...) Això ha estat necessari per les accions del govern de Benjamin Netanyahu", ha afegit.

Convocada l'ambaixadora israeliana a Londres

I, si amb això no n'hi hagués prou, el Foreign Office ha informat que el secretari d'Estat britànic per a l'Orient Mitjà, Hamish Falconer, convocarà l'ambaixadora d'Israel a Londres, Tzipi Hotovely, per l'expansió de les operacions militars a l'enclavament palestí. Falconer exposarà a la diplomàtica israeliana l'oposició del govern britànica a l'escalada "desproporcionada" de l'activitat militar a la Franja, alhora que emfasitzarà que el bloqueig d'onze setmanes a l'entrada d'ajuda a Gaza ha estat "cruel i indefensable". El secretari d'Estat per a l'Orient Mitjà també instarà Israel a aturar l'expansió dels assentaments i la violència dels colons israelians contra les comunitats palestines a Cisjordània.

El Regne Unit també ha anunciat un paquet de sancions a dues organitzacions, dos assentaments il·legals i tres persones que "han donat suport, incitat i promogut la violència" contra les comunitats palestines a Cisjordània. Entre els individus sancionats, hi ha la destacada activista d'extrema dreta i exalcaldessa de l'assentament il·legal de Kedmim (Cisjordània), Daniela Weiss, considerada una de les principals figures del moviment de colons israelians. També s'ha sancionat Nachala, l'organització fundada per Weiss; i la promotora immobiliària Libi Construction —així com el seu propietari, Harel Libi— per la prestació de suport logístic i financer per l'establiment dels assentaments il·legals. La llista la completen Zohar Sabah, que dirigeix una granja il·legal a Cisjordània, i dues granges més, Coco's Farm i Neria's Farm. Les persones i identitats sancionades estaran subjectes a restriccions financeres, prohibicions de viatge i inhabilitacions de directors, i se sumaran a divuit persones i empreses que ja havien estat sancionades amb anterioritat.

La resposta d'Israel: "Obsessió antiisraeliana"

El Ministeri d'Exteriors d'Israel ha reaccionat a l'anunci per part del Regne Unit i ha assegurat que es tracta tant d'una "obsessió antiisraeliana" com de "consideracions polítiques internes", segons un comunicat difós pel portaveu, Oren Marmorstein. "Si per mor de l'obsessió antiisraeliana i consideracions polítiques internes el govern britànic està disposat a perjudicar l'economia britànica, és la seva pròpia prerrogativa", recull el text. El mateix portaveu ha denunciat que les negociacions de l'acord de lliure comerç no eren impulsades "en absolut" pel govern britànic, abans de l'anunci.

Israel també ha criticat les sancions contra colons israelians, que s'han emès una setmana després de l'assassinat de Tzeela Gez —una colona embarassada que residia a l'assentament de Bruchin i que va ser assassinada en un tiroteig presumptament perpetrat per un palestí—. "El mandat britànic va acabar fa 77 anys", ha escrit Marmorstein, fent referència a l'administració britànica de Palestina i la posterior creació de l'estat d'Israel. I afegeix: "La pressió externa no desviarà Israel del seu camí defensant la seva existència i seguretat contra els enemics que busquen la seva destrucció".

Com dèiem, Albares ha anunciat aquest dimarts una carta perquè la UE revisi l'acord d'associació amb Israel i prengui mesures davant la situació a Gaza. "Ha arribat ja l'hora de les accions i així ho diré a la taula del Consell d'Afers Exteriors. La UE ha d'actuar i ha d'actuar amb tots els seus instruments a l'abast per posar tota la seva pressió diplomàtica sobre Israel", ha assenyalat. Concretament, Espanya, Irlanda, Eslovènia i Luxemburg volen que es revisi l'acord sobre la base del seu article 2, "que indica que la relació entre la UE i Israel ha d'estar basada en els drets humans, en el respecte dels drets humans".

"El temps de les paraules s'ha acabat, el temps de les declaracions, el temps de les peticions, ja fa massa mesos. El que està passant a Gaza és massa greu. Tenim en aquests moments una operació militar que no té cap sentit, llevat que es vulgui convertir Gaza en un immens cementiri. Tenim una acció deliberada d'Israel d'impedir que entri l'ajuda humanitària i, per tant, una fam induïda", ha explicat el ministre espanyol. És per això que el bloc comunitari "ha de fer tot el possible perquè s'acabi immediatament" la situació a la Franja, i que Israel "posi fi a aquesta guerra" i "permeti l'accés d'ajuda humanitària sense cap mena d'impediment". També ha equiparat Gaa amb Ucraïna: "En tots dos llocs defensem la protecció de la població civil, defensem l'accés de la població civil a l'ajuda humanitària, que la guerra no pot ser una forma de resoldre diferències entre Estats o entre pobles, que els agents humanitaris, els agents mèdics, els centres de les Nacions Unides, els hospitals, no poden ser un objecte d'atac sistemàtic". La solució? "Un estat palestí".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!