Per cinquena vegada consecutiva en aquest any, la pinça formada pel PSOE, PP i Vox ha aconseguit rebutjar que el Congrés dels Diputats investigui la corrupció de la monarquia espanyola i el paper del rei emèrit. Ni tan sols l'escandalosa regularització amb Hisenda de les targetes black no ha aconseguit que els tres partits monàrquics afluixessin. Pel mig, és probable que alguns socialistes s'hagin posat vermells davant del tancament de files que s'ha produït per evitar obrir el meló davant de la concatenació d'escàndols que tenalla la monarquia espanyola. La primera iniciativa presentada portava el segell d'ERC, JxCat, la CUP, EH Bildu, BNG, Más País i Compromís per esbrinar "les presumptes irregularitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita". La segona portava el segell d'Unidas Podemos i se centrava en l'ús de les targetes opaques per part de Joan Carles I. La majoria PSOE, PP i Vox, va tombar les dues iniciatives parlamentàries.

El fet que Podemos hagi decidit desmarcar-se del PSOE en aquesta qüestió crea, sens dubte, una situació si més no curiosa al si del govern de coalició. Tant és així que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha avisat els morats que si es toca la monarquia, pot caure tot, amb referència al sistema del 78. És la primera vegada que un membre del govern espanyol parla tan clar sobre la situació en què es troba la monarquia espanyola i els riscos que el règim es pugui arribar a esfondrar. De fet, és bastant evident que de la mateixa manera que hi ha un moviment militar de qüestionament del govern legítimament investit per les Corts generals, utilitzant la via epistolar amb Felipe VI, en el costat contrari la veus crítiques amb la família reial espanyola i sobretot amb Joan Carles I cada vegada són més abundants.

Aquesta situació provoca que s'estiguin produint moviments de tancament del sistema democràtic espanyol, que no fa res més que evidenciar el pols que s'està produint en els diferents centres de poder de l'Estat. Ho vèiem dilluns en la insòlita decisió del Tribunal Suprem ordenant la repetició del judici a Arnaldo Otegi, una vegada el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg l'havia anul·lat i s'observa aquest dimarts en què el ple de Tribunal Constitucional ha resolt per majoria (6-5) que cremar una bandera i les injúries que jutjava no són un acte que es pugui enquadrar dins de la llibertat d'expressió sinó que la seva tipificació penal és la d'un ultratge. La decisió del TC, resolta per un únic vot de diferència, no deixa de ser sorprenent ja que la justícia europea, a través del Tribunal Europeu de Drets Humans ja va resoldre el març del 2018 que aquest fet era un acte de llibertat d'expressió i, en conseqüència, va condemnar Espanya a tornar 2.700 euros que van ser exigits als demandats i a abonar 9.000 euros més per cobrir les costes derivades dels processos judicials.

Cap d'aquestes dues iniciatives judicials no són fruit de la casualitat sinó d'un desig de posar potes enlaire moltes de les coses que fins al moment havien, fins i tot, transitat per camins ben diferents. La divisió al Constitucional és un avís i la recuperació de delictes que semblaven formar part del passat un altre, per a més gresca i gaubança de la dreta. Els canvis van massa de pressa. Cap enrere, clar.