“En una societat endeutada, l'ajuda per a endeutats guanya l'ajuda per a estalviadors” – Jonathan Tepper i John Mauldin a Código Rojo

Espanya acaba d'aconseguir col·locar 3.000 milions en bons a 50 anys a un interès del 3,49% i amb una demanda de 10.500 milions. L'estratègia del Tresor és senzilla: allargar els venciments del deute. Així la vida mitjana del nostre deute públic se situa en els 6,9 anys.

La complicitat dels bancs centrals amb governs i bancs amb les seves polítiques de tipus zero i les seves injeccions monetàries al mercat també estan sent aprofitades per les empreses l'objectiu de les quals és estendre els terminis de pagament, reduir els tipus i evitar els venciments a curt termini.

Així, Acerinox (717 milions), Isolux (ho està intentant amb 2.000 milions), Bodegas Chivite (50 milions), Condesa (325 milions) o Merlin Properties (que quan va adquirir Testa a Sacyr va assumir el deute de 1.700 milions d'aquesta) en són alguns exemples. Renegociacions bancàries, emissió de nous bons o fins i tot vendes de participacions en altres empreses són les vies.

L'entorn favorable està impulsant el projecte Phoenix, vehicle creat sota la supervisió del Ministeri d'Economia i constituït per les 4 grans entitats financeres espanyoles (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Popular i Sabadell) l'objectiu de les quals és recapitalitzar empreses viables que estiguin sobre endeutades però que siguin viables des d'un punt de vista de negoci.

Reducció de la càrrega financera

La reducció de la càrrega financera permet als gestors de les empreses centrar-se de nou en el negoci a mitjà i llarg termini, així com tenir més liquiditat per emprendre noves inversions. El gran perill és que creuen convenient aprofitar el refinançament per endeutar-se més, ja que davant d'una alça de tipus es quedarien sense marge de maniobra.

Les empreses de l'IBEX, per exemple, van tancar el 2015 elevant el seu passiu fins als 195.000. La llei de refinançament i reestructuració empresarial promulgada el 2014 va servir perquè moltes firmes espanyoles aconseguissin assolir acords de reestructuració viable del seu deute en el preconcurs de creditors. Segons el Registre d'Experts en Economia Forense (ReFor) en aquest 2016 el nombre d'acords de refinançament homologats judicialment des de l'1 de gener del 2016 a 13 d'abril del 2016 és de 33 (un 30% respecte als homologats en el mateix període del 2015).

Aquest moviment no és només al nostre territori. Als EUA, moltes companyies han emès deute a 30 anys (la preferència pels 50 anys és, de moment, europea a causa dels interessos més baixos de la regió). Per exemple, Johnson & Johnson va col·locar 1.500 milions de deute a un termini de nou anys i Royal Dutch Shell va vendre 1.000 milions d'euros a 12 anys i 750 milions d'euros a vuit anys.

Tal com es prolonguen els venciments, augmenten els riscos. Relaxar la càrrega de deute és recomanable en tota mena d'economies (familiars, corporatives i estatals) però no ha de confondre's amb la puntada de peu endavant que pot provocar, si les condicions canvien (pujada de tipus, baixada del negoci..), mals majors. Compte amb la trampa dels tipus zero.