La primera edició de Rebuild Rehabilita, la gran fira nacional de la rehabilitació, que compta amb la col·laboració de la Conselleria de Foment, Articulació del Territori i Habitatge de la Junta d'Andalusia, va tancar aquest dijous després de congregar 5.204 professionals i posar en el punt de mira la renovació d'edificis i la regeneració urbana per resoldre les problemàtiques demogràfiques i climàtiques actuals.
Segons informo Rebuild Rehabilita, la trobada va ser la veu d'una indústria que ha reivindicat la modernització d'immobles, la restauració de patrimoni històric i l'actualització de barris a partir de les sinergies entre els actors públics i privats, la promoció de beneficis fiscals i l'incentivament d'una cultura que prioritzi la millora del construït.
Des de dimarts, la cimera, que ha creat un impacte econòmic de quatre milions d'euros per a Sevilla, la ciutat amfitriona, ha posat en relleu la necessitat de continuar rehabilitant el parc immobiliari del país més enllà dels fons Next Generation, que tenen com a data final l'any 2026.
En aquest sentit, els 205 experts que es van congregar en l'esdeveniment van posar en comú la importància de disposar d'altres palanques per part de les administracions, com l'eliminació de l'IVA o el replantejament de l'IBI i d'altres impostos, a fi de continuar renovant l'oferta immobiliària, i per tant, els espais metropolitans perquè el procés que es va encoratjar amb el crèdit europeu culmini amb resultats positius.
Així mateix, una altra de les grans peticions que es van fer des de Rebuild Rehabilita va ser la reducció dels terminis per emprendre actuacions de rehabilitació amb vista a augmentar el ritme d'intervencions prioritzant, d'aquesta manera, el benestar del ciutadà. Un ciutadà que avui dia encara té que ser més conscient del potencial de la renovació, tal com es va exposar, sent aquesta sensibilització una eina clau perquè la modernització esdevingui real en els propers anys.
Paral·lelament, la cimera va posar el focus en els objectius de descarbonització que ha establert la comunitat europea, de cara a 2030 i 2050, i s'ha fixat en la nova Directiva sobre Eficiència Energètica, que ha d'assegurar que els actius residencials, d'aquí a sis anys, tinguin la qualificació E, menteixis que els no residencials, la D. Per executar aquesta millora i intensificar la velocitat dels projectes, a més dels incentius econòmics i fiscals i de reduir la burocràcia, en Rebuild Rehabilita 2024 s'ha proposat la industrialització com a resposta.
Sobre això, es van examinar les possibilitats que proporciona el nou model constructiu, que contribueix a la rehabilitació d'edificis disminuint els impactes en les comunitats, si bé actualment es requereix més flexibilitat normativa en les institucions locals perquè es desenvolupi.
Al seu torn, la fira va presentar casos d'èxit de BIM i de bessons digitals, solucions que, tal com es va precisar, creen noves opcions de negoci al sector de la construcció, i promouen la millora en la gestió, eficiència energètica i experiència d'usuari.
DINAMITZADORA DE COMUNITATS
La tercera jornada de Rebuild Rehabilita 2024 va aprofundir en l'impacte de la rehabilitació, no només en l'actiu en el qual s'actua, sinó també en la regeneració de barris, districtes o centres històrics sencers, provocant així una revitalització de l'espai públic i millorant la qualitat de vida de tots els residents.
"Les actuacions de la regeneració urbana faciliten l'ús d'espais col·lectius i les relacions humanes, involucren a les comunitats de veïns, garanteixen el progrés, redueixen la contaminació, restauren els espais naturals, i frenen el despoblament rural", va afirmar Mari Ángel López, directora de l'Observatori 2030 del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (Cscae).
Sota aquesta premissa, López, juntament amb Sergio García-Gasco, subdirector d'aquest Observatori, va presentar la Guia Veïnal de la Rehabilitació, en la qual han participat més de 140 professionals de tots els àmbits de l'actuació urbanística. Aquest document estableix una metodologia d'actuació perquè els arquitectes puguin calar en la regeneració urbana integral. "El nostre fet diferenciador és aquest, que dissenyem ciutats i hem de fer-ho amb intervencions que siguin genuïnes. Advoquem per una ciutat compacta, de proximitat, multiusos, amb espais verds i fàcilment transitables," va explicar López.
També, durant aquest dijous es van mostrar diferents exemples de transformació, com és el cas d'Erre Arquitectura, que, de la mà del seu director de Comunicació, Javier García, va explicar els detalls del projecte que han promogut. Es tracta d'un edifici singular i històric a València, que s'ha convertit en el Centre d'Art Hortènsia Ferrer, protegint el patrimoni de la ciutat i servint per revitalitzar un barri i un carrer pel qual ara passen 200.000 persones a l'any.
D'altra banda, María San Juan, consultora de cohabitatge d'Hàbitat Col·laboratiu, va donar a conèixer la seva intervenció rural de sènior 'cohousing' a la serra de Madrid. Consisteix en la rehabilitació d'un hotel en estat ruïnós per convertir-lo en la residència de persones en una nova etapa vital. "És una iniciativa d'innovació social, gràcies a la qual impulsem nous espais on les persones poden viure d'una forma més comunitària recuperant models més humans. A part, s'ha descarbonitzat l'edifici i inclòs espais assistencials on es podran desenvolupar activitats lúdiques i assistencials, que afectaran en termes d'ocupació, serveis i repoblació tant al poble com a tot l'entorn," va detallar.
Alhora, l'arquitecte Xavier Vilalta va plantejar la situació del seu propi estudi, que s'ha construït sobre els seus valors d'innovació i sostenibilitat basats en la regeneració industrial. Amb aquest taló de fons han convertit una nau industrial abandonada en un lloc de treball i trobada veïnal. De la mateixa manera, gràcies a la seva tasca en eficiència energètica, Vilalta Studio, ha esdevingut el primer despatx d'arquitectura a Barcelona en ser autosuficient, que el converteix, a més, en un edifici més rendible.