És sostenible el model de pressupostos que el Congrés dels Diputats va aprovar ahir dijous a llarg termini? El gran tema pendent era retornar a les pensions una partida que s'havia retallat en els darrers temps, però amb una piràmide social cada vegada més invertida amb un índex superior d'envelliment que naixements -i totes les derivades dels darrers temps com l'empobriment dels salaris-, cal preguntar-se si es podrà sostenir i com afecta el calendari electoral pel 2023, tant municipals com generals, en les assignacions marcades. Així doncs, les pensions, les prestacions per desocupació i el pagament dels interessos del deute suposen el 53,4% dels 455.978 milions d'euros de despesa total contemplada als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2023, segons consta en el projecte remès pel Ministeri d'Hisenda al Congrés dels Diputats. D'aquests, destaca l'apartat de pensions contributives a la Seguretat Social amb una partida total de 159.688,82 milions d'euros si ens fixem en la classificació per polítiques.

Un 41,8% de despesa en pensions

Així doncs, la despesa més gran del pressupost serà la de les pensions, que concentraran 190.687 milions d'euros, un 11,4% més respecte a l'avanç de liquidació del present exercici, així com un 41,8% de la despesa total. Aquesta pujada es deu a l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC, que el govern estima una alça de l'entorn del 8,5%. La despesa en aquesta partida s'ha duplicat en 15 anys. Els PGE per al 2023 incorporen increments per a les pensions contributives i per a les pensions mínimes i no contributives, que beneficiaran un total de 10 milions de pensionistes. Per a totes s'espera una pujada al voltant del 8,5%, després de la revaloració amb l'IPC (dels dotze mesos previs al desembre del 2022) d'acord amb el projecte de pressupostos. Per part seva, la partida d'atur compta amb una assignació de 21.278 milions d'euros, un 5,3% menys davant la millora de l'ocupació i la reducció de l'atur. Això suposa el 4,7% de la despesa total.

Així doncs, amb tot aquest ball de xifres, la probabilitat és que siguin excepcionals si els comparem amb futuribles. Amb els pressupostos del 2023 i l'actualització de les pensions es recuperarà un cert equilibri, però els economistes alerten que donarà un gir de 360 graus per tornar al camí marcat per la Comissió Europea. "Exigeixen un equilibri i no podem tenir el mateix que els nostres veïns, com França o Alemanya, sense plans d'empresa i altres elements que compensin i ells sí van preveure", recorda Josep Lladós, membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya i professor de la UOC. Pel que fa al deute públic, la partida vinculada al cost puja a 31.275 milions, un 3,6% més, per l'esperat augment dels tipus d'interès. El cost del deute té un pes del 6,9% sobre la despesa total. La xifra és gairebé el doble de què suposaven els interessos del deute el 2008 (15.265 milions), quan el deute públic no representava més del 34,3% del PIB i ara supera el 116% de la riquesa nacional. Per distribució de grans àrees de despesa, el 58,5% dels pressupostos correspon a despesa social (un 11% més que el 2022), el 27,6% a actuacions de caràcter general, el 7,9% a actuacions de caràcter econòmic i el 6% a serveis públics bàsics.

Quines són les més baixes?

Seguint l'òptica dels programes pressupostaris, les polítiques en inversió d'educació i recerca són minses. Així doncs, destaca un 0,20 milions d'euros en un pla d'inversió d'equips d'alta tecnologia al sistema nacional; 0,32 milions a la transformació digital de l'educació; 0,40 milions en el disseny per competències curriculars en matèria inclusiva; 0,61 milions a projectes tractors de la digitalització en l'administració; 1 milió a l'impuls de les indústries culturals; 1 milió en la internacionalització de la indústria; un altre milió en la investigació de noves infraestructures; 1,85 milions en la formació permanent del professorat; i destaca el pobre 1,47 milions en l'augment de la resposta sanitària davant una altra crisi similar a la covid. Xifres que, ni totes sumades, poden arribar al pressupost de la Casa Reial que es marca en 8,43 milions d'euros. Tot i que aquesta darrera, per classificació orgànica és la més baixa, malgrat tenir en compte que s'ha de sumar el pressupost en Patrimoni que l'Estat sempre el reparteix en diferents apartats.

I el capítol d'ingressos?

A la contra, en aquest balanç que proposa el govern de Pedro Sánchez i que ja ha estat aprovat per ser tramitat, el capítol d'ingressos es distribueix de forma similar als anteriors pressupostos. Novament, les cotitzacions socials és per on deriva la partida més alta i marcant diferència, 184.521,77 milions d'euros, pràcticament la meitat d'un total de 389.927,49 milions. Aquest suposa un augment del 3,4% respecte al pressupost d'aquest any 2022, segons el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2023. En segon lloc, i a gran distància del sistema de cotització, hi ha l'impost sobre la renda amb 82.829,19 milions; i seguit en tercer lloc del valor afegit amb un total de 42.491,47 milions.