No tot són males notícies: Catalunya compta amb diversos punts a favor per enfrontar-se a la crisi derivada de la pandèmia. El 2019 va deixar moltes lliçons però també bones xifres, que evidencien els punts forts de l'economia catalana i el camí cap a una recuperació postCovid, tal com s'extreu de la Memòria Econòmica de Catalunya elaborada per la Cambra de Comerç de Barcelona, i presentada en un acte semipresencial on hi han assistit diverses personalitats entre les quals el president cameral Joan Canadell o el president de la Generalitat Quim Torra. 

D'entrada, l'informe assenyala que el 2019 va ser un any dels millors de la sèrie històrica, en què el PIB català va créixer un 1,9%, per sisè any consecutiu per sobre de la mitjana de la zona euro, i tenia bones perspectives per al 2020 abans que esclatés la pandèmia. Tot i que des de la Cambra asseveren que Catalunya patirà la caiguda més dràstica de l’economia des de la Guerra Civil (superior al -10%), l'informe considera que la intensitat de la recuperació que es produirà a partir de 2021 i "dependrà tant dels fonaments del creixement econòmic en el període recent, com de les mesures que es prenguin per reorientar el nostre model productiu".

En paraules de la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda, "Catalunya continua tenint un potencial industrial i atracció de la inversió estrangera espectacular" i saber els motius pels quals Catalunya va créixer el 2019 "ens ha de servir per a la recuperació d’aquesta crisi". En aquest sentit, la Memòria posa sobre la taula tres bones notícies que seran vents a favor en la sortida de la crisi Covid19, i tres debilitats que jugaran en contra de la recuperació. De totes maneres, segons Poveda "el PIB a Catalunya caurà més que a la Zona Euro però menys que al conjunt d’Espanya, que caurà molt perquè depèn molt del turisme i té poca capacitat i poc marge de reacció". 

Internacionalització, atracció, ocupació

Entre els principals punts forts, Catalunya ha assolit un saldo exterior positiu del 14% del PIB el 2019, que és la suma del saldo amb l’estranger (del 8,1% del PIB) i el saldo positiu amb la resta d’Espanya (5,5%). Es tracta d'un dels superàvits més elevats de la sèrie històrica i dels països europeus. Per altra banda, Catalunya continua ampliant el percentatge de vendes que van a l’estranger (64%) en detriment de les dirigides a la resta d’Espanya (36%).

"Aquesta vocació d’obertura a l’estranger de l’economia catalana ens ha fet més vulnerables" quan s’han tancat fronteres per combatre la pandèmia, "però també pot ser una gran oportunitat quan l’economia mundial recuperi el pols, que serà molt abans del que ho farà la demanda interna". Alhora, Catalunya atrau el capital estranger i segons dades del Departament d'Empresa, el 2019 va atraure un milió en inversió estrangera cada dia

Alhora, Oriol Amat també ha fet palès que "el 2019 l’empresa catalana generava un rendiment pels seus accionistes d’un 12% de promig, que és elevat", i ha asseverat que "tenim un teixit empresarial molt més ben preparat per afrontar la crisi de la Covid que com estava el 2008", ha explicat Amat. 

Finalment, el 2019, per segon any consecutiu els costos salarials van augmentar per sobre del 2%, més que la inflació, fet que va permetre als treballadors recuperar poder adquisitiu. Aquest augment salarial va anar acompanyat, un any més, per una intensa creació d’ocupació, però en canvi la productivitat (PTF) va fer una contribució negativa al creixement el 2019, el que demostra que cal apostar per la formació, la transformació digital i la innovació, especialment en el sector serveis.

Poc R+D i massa dèficit públic

Les debilitats de l'economia catalana també es fan paleses en el balanç del 2019. D'entrada, quelcom que també ha reivindicat el catedràtic Oriol Amat és la manca en inversió en recerca i desenvolupament. De fet, Amat reivindica que Catalunya té un diferencial de 0,6 punts de PIB en despesa en R+D respecte a la mitjana de la UE, el doble de fa deu anys. La principal explicació d’aquest diferencial és, segons la Cambra, "que les empreses europees han augmentat la despesa en R+D un 47% durant la darrera dècada, mentre que a Catalunya l’augment ha estat del 8%, un 5% a Espanya".

El dèficit públic també és quelcom a destacar: en el conjunt de les administracions públiques espanyoles va augmentar el 2019 tres dècimes, fins al 2,8% del PIB. L’ajustament del dèficit que es va produir entre 2013 i 2017 va ser resultat de la caiguda de la despesa en % PIB. Per contra, alerta la Cambra, la contribució dels ingressos públics a aquesta correcció del dèficit ha estat nul·la. "La reducció d’aquest dèficit serà el gran repte que haurà d’afrontar el sector públic una vegada passi la fase actual d’emergència", assegura Poveda. 

Finalment, la qualitat de l'ocupació també és un problema, principalment en els joves, pel fet que abunden contractes amb una elevada temporalitat i salaris molt baixos. "Tenir una taxa de temporalitat tan alta ha fet que l’economia catalana fos molt vulnerable a la destrucció d’ocupació durant la crisi del coronavirus". Cal recordar que el 38% de l’ocupació que es va crear entre 2014 i 2019 va ser temporal i aquesta ocupació és la primera que s’ha destruït quan ha arribat la crisi del coronavirus.

"Una oportunitat que hem de saber treballar"

El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha asseverat que "cal aprofitar les potencialitats de l'economia catalana, perquè aquesta crisi donarà molts titulars negatius però també una oportunitat que hem de saber treballar". Segons Canadell, "hem de pensar quin és el model que volem despres de la Covid, fer un model de màxim valor afegit, més sostenible, etcètera". 

De fet, segons el president cameral, la pandèmia "només ha accelerat un canvi que havia de succeir, i ara ho hem d'aprofitar". Alhora, ha fet referència a la victòria d'Irlanda al capdavant de l'Eurogrup, sobre el qual Canadell ho veu positiu. "La presidència de l'Eurogrup ha caigut sobre un país petit i això pot anar bé perquè pensin més en economies petites com la de Catalunya", ha explicat. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat