Ja van alertar en el darrer balanç trimestral i ara fan un pas més enllà per materialitzar el seu malestar. Les principals entitats financeres espanyoles han tornat a deixar molt clara avui la seva oposició al nou impost que gravarà temporalment els ingressos del sector, mancant tancar el tràmit parlamentari, i fins i tot han avançat que estarien disposades a recórrer-ho si ho consideren necessari. De tots els directius bancaris que han participat a la XIII Trobada del Sector Financer, organitzat a Madrid per KPMG, la que ha parlat més clar ha estat, la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, que ha dit que ho recorreran "l'endemà de pagar-ho". En la mateixa línia, el conseller delegat de BBVA, Onur Genç, ha dit que la taxa serà perjudicial per al creixement econòmic d'Espanya, i ha acusat el govern de Pedro Sánchez, sense esmentar-ho explícitament, de voler restringir l'activitat de la banca, que és això que es persegueix quan es posen noves taxes a un sector determinat. Per part seva, el conseller delegat de Santander Espanya, António Simões, ha dit que la taxa "no és la millor manera de combatre la inflació" i que serà dolenta "per a l'economia espanyola".

Malestar unànime

Els 3.500 milions addicionals en impostos que es volen recaptar equivalen a 50.000 milions menys en crèdit a l'economia real que podrà concedir el sector, per això es tracta d'una decisió "equivocada". El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat que de moment l'entitat estudiarà detingudament el text final del nou impost, per comprovar que s'ajusta a dret, abans de decidir si el recorren o no, com és la seva obligació com a gestors. També ha estat molt crític el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, que ha acusat el govern d'articular la taxa "amb presses" i no caure, per exemple, en la contradicció que suposa que el text prohibeixi traslladar la despesa a la clientela, i que el supervisor europeu, l'EBA, els aconselli que ho facin sempre que afrontin despeses extraordinàries. Per la seva banda, el "número dos" d'Ibercaja Banco, Víctor Iglesias, ha advertit que, si la taxa segueix endavant, és "molt probable" que la recorrin, ja que consideren que es basa en arguments incerts, ja que el sector no té beneficis caiguts del cel i cal veure si els tipus d'interès més grans es tradueixen en més beneficis. I el conseller delegat d'Unicaja Banco, Manuel Menéndez, també ha dit que la taxa no està justificada perquè, entre altres coses, la pujada dels interessos no implica augments dels beneficis, ja que també influeix el cost del risc, per no parlar de els anys en què les entitats han hagut de fer negoci amb uns interessos negatius.

En representació del sector, la presidenta de la patronal de la banca espanyola, l'AEB, Alejandra Kindelán, ha insistit que aquest no és el moment més encertat per gravar el sector amb un nou impost, que ha qualificat de negatiu “per a la seguretat jurídica". I des del punt de vista del supervisor europeu del sector, l'EBA, el president de l'organisme, José Manuel Campa, ha dit que encara que es tendeixi a pensar que amb més interessos els bancs obtindran més beneficis, la realitat pot ser molt diferent. I és que, el "deteriorament constant de l'economia pot suposar un menor flux de crèdit", de manera que el negoci bancari es redueix, i a més, hauran d'assumir més costos de finançament i el context econòmic actual afectarà també la qualitat de actius, amb un augment de la morositat tant a llars com a empreses. 

A grans trets, les entitats consideren que els tipus d'interès podrien pujar l'any que ve una mica més del que preveu el mercat i situar-se entre un 3 i un 4% i durant una mica més de temps del que es creu, ha considerat CaixaBank, tot i deixar clar que és impossible saber-ho, atesa la volatilitat actual. Així doncs, consideren que la lluita contra la inflació tindrà èxit però serà més gradual del que es creu i caldrà esperar que es controli la subjacent.