El Congrés ha aprovat aquest dijous per majoria (186 vots a favor, 152 en contra i 10 abstencions) el nou impost a les energètiques, banca i grans fortunes. El nou tribut no gravarà els beneficis de les entitats bancàries, sinó tres paràmetres: marges, interessos i comissions. Això es fa perquè es vol que aquesta mesura no l'acabin pagant els consumidors. Concretament, el nou impost a la banca aplicarà un tipus del 4,8% sobre les seves comissions i interessos, mentre que el destinat a les grans empreses energètiques gravarà amb un 1,2% les seves vendes.

Les noves prestacions afectaran els resultats dels exercicis 2022 i 2023 i s'abonaran el mes de setembre de l'any següent, amb un pagament a compte del 50% del total que s'abonarà al febrer. Aquests pagaments, però, no podran deduir-se amb l'impost de societats ni repercutir-se al client i l'incompliment podria suposar sancions pel 150% de l'import repercutit.

El marge brut de la banca va superar els 84.000 milions d'euros el 2021, mentre que els ingressos per interessos van arribar als 58.731 milions i les comissions bancàries van pujar a 21.043 milions d'euros. És per això, que les noves taxes s'enfoquen en aquests tres paràmetres. Es planeja que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) i Banco de España mesuraran les mitjanes històriques d'aquests tres paràmetres per denunciar desviacions no justificades amb què les entitats poguessin traslladar als clients aquest gravamen.

Un impost excepcional

Es pretén que aquest impost sigui "excepcional i temporal", tindrà una durada de dos anys i buscarà recaptar 1.500 milions cada any. En total, els dos impostos recaptaran, si tot segueix els càlculs del govern espanyol, uns 7.000 milions d'euros en dos anys per ajudar a sufragar el cost de les mesures per a pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna.

Pel que fa a les empreses energètiques, l'any 2019 que van facturar més de 1.000 milions d'euros l'any 2019, hauran d'abonar per aquest impost un 1,2% de l'import net de la xifra de negocis anual corresponent als anys 2022 i 2023. Per tant, l'obligació de pagament serà a partir de l'1 de gener de l'any següent (2023 i 2024), que s'abonarà al setembre, encara que s'exigirà un pagament a compte del 50% de l'import total el mes de febrer.

Quedaran exclosos del pagament de la prestació, amb la que es preveu recaptar uns 2.000 milions anuals, els grups la part energètica dels quals suposa menys de la meitat de l'import net de la seva xifra de negocis. És a dir, que només abonaran la prestació els operadors energètics considerats principals a l'efecte de la CNMC: xifra neta de negocis de més de 1.000 milions en 2019 i que la part energètica sigui la seva activitat principal. Això suposa que la prestació recaurà bàsicament sobre grups fiscals, la qual cosa implica que es limitarà a grups fiscals espanyols -sense afectar les operacions intragrup ni a les filials en l'exterior- o empreses independents.