Les dades intertrimestrals del PIB català reflecteixen un avanç del 0,1%, en línia amb les principals economies de l’entorn, però per sota de la zona euro i l’economia espanyola que se situa en l’avanç del 0,2%. La resistència del consum privat i l’impuls associat a un estiu sense restriccions sanitàries han permès mantenir el creixement positiu del PIB, tot i que per sota del seu entorn més immediat. Així doncs, la informació econòmica més recent suggereix un deteriorament de l’activitat durant els propers mesos, amb un afebliment tant dels indicadors de consum, com el comerç al detall i la despesa amb targetes, com dels principals indicadors d’activitat, en un context d’encariment dels costos intermedis i d’augment generalitzat dels preus.

Amb tot, s’espera que l’activitat guanyi dinamisme a partir de la primavera, a mesura que les tensions en els mercats de l’energia afluixin, millorin els problemes d’aprovisionament i es reforci el desplegament dels fons NGEU. L'altra cara de la moneda és si ho analitzem des del punt de vista interanual. Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del departament d’Economia i Hisenda, el tercer trimestre del 2022 l’economia catalana creix un 4,0% interanual, un ritme superior al del conjunt de la zona euro (2,1%) i de països com Espanya (3,8%), Itàlia (2,5%), Alemanya (1,1%) o França (1,0%). El mercat de treball i el sector exterior han seguit donant suport a l’activitat, en un context global marcat per l'elevada inflació, l’afebliment de les principals economies de l’entorn, el deteriorament de la confiança dels agents privats, i un enduriment de les condicions de finançament. Les tensions i incerteses globals, unides a una normalització progressiva del creixement econòmic després de la crisi sanitària, han conduït a una moderació del dinamisme econòmic.

Serveis i construcció, al capdavant

El sector de serveis va començar a recuperar-se de manera clara a partir del segon trimestre del 2021, i d’ençà ha mantingut un fort dinamisme. Durant els darrers mesos la seva activitat ha continuat avançant recolzada en l’augment del consum privat del turisme, en el primer estiu sense restriccions sanitàries després de més de dos anys. El tercer trimestre, els serveis anoten un increment intens (6,0% interanual), a un ritme una mica més suau que el del segon trimestre (7,1%). El creixement ha estat molt generalitzat per subsectors, però destaca especialment el dinamisme de les activitats tecnològiques, els serveis empresarials, el lleure i la cultura i, en menor mesura, els bars, els restaurants i l’hoteleria.

Pel que fa al turisme estranger, ha continuat recuperant-se durant el tercer trimestre, però els mesos més recents s’observa una millora més moderada. De juliol a setembre, el nombre de pernoctacions de turistes estrangers ha estat un 10,7% inferior al mateix període del 2019, una xifra que millora els registres del segon trimestre (quan es va van situar un 18,2% per sota del mateix període del 2019). El sector de la construcció, tot i que manté el seu dinamisme i el ritme de creixement en el 2,7%, està acusant els problemes de subministrament i d’encariment d’inputs bàsics, i s’enfronta a perspectives menys favorables per l’empitjorament progressiu de les condicions de finançament.

Per la seva banda, el sector industrial va començar a registrar un afebliment a partir de la segona meitat del 2021, pels problemes a escala global de subministrament i pel fort encariment energètic i d’altres inputs. Durant el 2022, el VAB industrial ha mostrat una tendència de descens interanual que arriba a un -2,4% el tercer trimestre, amb una caiguda una mica més moderada que durant el segon trimestre (-2,6%). L’evolució és força desigual per branques, on el dinamisme dels productes farmacèutics contrasta amb la feblesa de la indústria tèxtil i de la metal·lúrgia. El VAB del sector agrari retrocedeix un 15,0% interanual, i encadena quatre trimestres amb una tendència negativa. El sector està molt afectat per l’encariment dels costos intermedis (energia, pinsos i fertilitzants, entre d’altres) i la climatologia adversa d’enguany, amb efectes negatius sobre la producció agrícola.

Durant el tercer trimestre del 2022, l’afiliació a la Seguretat Social creix un 3,6% interanual i l’ocupació EPA augmenta un 2,3% interanual, per sota dels creixements del segon trimestre (d’un 4,8% i d’un 3,0%, respectivament). La reforma laboral ha fet caure la taxa de temporalitat fins a un 16,4%, el mínim de les darreres dècades. Mentre que a Catalunya la taxa d’atur s’ha mantingut en un 9,3% per segon trimestre consecutiu, el valor més baix des del 2008, a Espanya repunta lleument fins a un 12,7% i a la zona euro es manté en un 6,6%.