Els alemanys qüestionen les polítiques econòmiques del govern de Pedro Sánchez. El principal diari econòmic alemany, el Handelsblatt, ha alertat aquest divendres els seus lectors de la manca de mesures de l'Executiu espanyol per fer front als alts nivells de deute. En un article titulat 'L'eufòria pel creixement s'esvaeix: Espanya sense pla de reducció del deute', el rotatiu assenyala que, si bé el retorn dels turistes després de la pandèmia "és un bàlsam per a l'economia espanyola", les expectatives de creixement per a l'Estat, que la Comissió Europea ha fixat en un 4% per aquest any, "no serà suficient per tornar al nivell de producció econòmica abans de la pandèmia", auguren. D'aquesta manera, i tenint en compte que "l'economia espanyola es va enfonsar més que qualsevol altra" a causa de la pandèmia, un 10,8% del PIB, sembla que Sánchez necessitarà més que el creixement per reduir el deute, ja que "els experts adverteixen contra aquesta estratègia", asseguren.

Pessimisme malgrat el creixement

"Les perspectives de creixement no són dolentes. No obstant això, Espanya encara no ha aconseguit el nivell [del PIB] que tenia abans de la pandèmia, i no té cap estratègia per a reduir el seu deute", detalla aquest divendres el diari alemany. Ara fa un mes, Brussel·les va tornar a rebaixar les previsions de creixement econòmic per Espanya. Aquest cop van tirar, i molt, de pessimisme, i la retallada va ser d'1,6 punts de cara a aquest 2022, deixant el PIB espanyol en un creixement del 4%. A més, aquesta no va ser l'única modificació, ja que de cara a 2023, la Comissió considera que Espanya creixerà un 3,4%, és a dir, un punt menys que fa mig any. Tot plegat, va assegurar la Comissió, és causat per l'impacte de la guerra d'Ucraïna i l'escalda quasi sense precedents dels preus a causa de l'encariment de les matèries energètiques. En aquesta línia, Brussel·les també va elevar la seva projecció d'inflació fins al 6,3% de mitjana el 2022 i a l'1,8% de cara al 2023. Dos increments considerables si tenim en compte que el mes de febrer passat les projeccions eren del 3,6% i 1,1% respectivament.

El paquet anticrisi durarà fins al 31 de desembre

Amb tot, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres que el decret amb les mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la invasió d'Ucraïna i la pujada de la inflació que aprovarà demà un Consell de Ministres extraordinari es prolongarà fins al 31 de desembre, i no es renovarà per tres mesos més com es va avançar inicialment. Sánchez, que ha comparegut a Brussel·les en la clausura del Consell Europeu, ha assegurat que les mesures que inclourà el decret, i que no ha volgut avançar, són "coherents" amb el que s'ha aprovat fins a aquest moment, que fan costat a sectors especialment vulnerables i que inclouran rebaixes "selectives" de determinats impostos.

 

Endeutats

Pel que fa al deute de l'estat espanyol, el Fons Monetari Internacional (FMI) no creu que Espanya pugui reduir el seu endeutament públic fins als nivells prepandèmia abans dels pròxims cinc anys tot i la recuperació econòmica. Concretament, l'organisme considera que l'Estat tancarà el 2022 amb un deute que està sobre el 116,4% del PIB, una xifra que caurà només mig punt a finals de 2023 col·locant-se al voltant del 115,9%. En aquest moment el deute públic espanyol s'estancarà al voltant del 114,6% per als següents quatre anys, fins al 2027. De fet, des de l'FMI creuen que l'estancament del dèficit i el deute a partir de 2024 arriben per l'assumpció de l'"escenari passiu" que el Fons contempla en fer aquestes estimacions -és a dir, que fa els càlculs com si res anés a canviar respecte a la situació fiscal actual- per la falta de plans específics i detallats a mitjà i llarg termini del govern espanyol. Els mals auguris pel que fa al deute ha portat el Banc Central Europeu (BCE) a formular una eina per a frenar la pujada de les primes de risc als països perifèrics de la zona de l'euro, és a dir, Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia. Segons va decidir dimecres passat el consell de govern del supervisor bancari europeu en una reunió d'urgència, l'objectiu és poder reinvertir amb flexibilitat els bons adquirits en la pandèmia que vagin vencent, amb la finalitat de frenar l'escalada de les primes de risc dels països afectats. És a dir, que el BCE reinvertirà més bons d'un país quan la seva prima de risc es dispari en el mercat. Més concretament, el que farà el BCE és avançar les reinversions dels bons que vencen en els pròxims 12 mesos per a comprar bons de manera flexible a curt termini i reduir els diferencials de rendiment.