Coincidint amb la imminent entrada en vigor de la reforma de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris inclosa en el Reial Decret-Llei 24/2021, que impedeix la negativa de qualsevol establiment a acceptar pagaments en metàl·lic, la Plataforma Denària va celebrar la jornada 'L'accés a l'efectiu, un dret universal i barrera davant l'exclusió financera' i va sol·licitar l'eliminació de restriccions a l'ús de l'efectiu. Una trobada que va reunir a institucions i entitats socials per analitzar el paper de l'efectiu i la seva importància social i econòmica, i en la qual es van exposar els imperatius per garantir l'accés als diners en metàl·lic, entre ells, la necessitat de frenar l'avanç de l'exclusió financera que ja pateixen molts ciutadans.

Inaugurada per Javier Rupérez, president de la Plataforma Denària; i María Isabel Valldecabres, directora general de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre; la jornada va comptar també amb la clausura de Bibiana Medialdea, directora general de Consum, dependent del Ministeri de Consum. Tots van coincidir a posar de relleu l'essencial paper que l'efectiu compleix en el correcte funcionament de la societat i l'economia.

Així mateix, van participar en la trobada, en representació als col·lectius socials afectats pels riscos de l'exclusió financera i integrades a la Plataforma Denària, Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi); Juan Manuel Martínez, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions de Majors (Ceoma); María del Carmen Quintanilla, presidenta de la Confederació de Federacions i Associacions de Famílies i Dones del Medi Rural (Afammer); i Agustín Matía, director-gerent de Down España. També es van unir a la sessió Patricia Suárez, presidenta i fundadora de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin); Francisco Rodríguez, catedràtic d'Economia de la Universitat de Granada i economista sènior de l'Observatori de digitalització financera de Funcas; i Diana Posada, economista titulada del Banc d'Espanya.

La Plataforma Denària va presentar una sèrie de propostes encaminades a evitar l'exclusió financera, entre les quals destaca l'eliminació de restriccions quant al maneig de diners en efectiu, seguint la línia del Reial Decret-Llei 24/2021.

Sancions

"Aquesta nova normativa imposa, dins dels límits legals, l'obligatorietat d'acceptar els diners en efectiu a qualsevol establiment i la imposició de sancions en cas d'incompliment a partir del 28 de maig, data de la seva entrada en vigor, amb la qual cosa s'ha de suprimir qualsevol barrera a l'ús de l'efectiu a Espanya", va recordar Rupérez. Sobre aquest assumpte, Medialdea va indicar que "l'accés a l'efectiu és un dret dels consumidors legalment reconegut tant per la normativa espanyola com per l'europea".

Una altra de les mesures proposades és l'elaboració d'un mapa de riscos i situacions d'exclusió financera atenent a factors geogràfics, socioeconòmics i culturals, perquè serveixi com a base per al desplegament de solucions que assegurin el dret d'accés als diners en efectiu i a altres serveis financers, amb una infraestructura essencial, viable i sostenible. En aquest sentit, i de cara a millorar aquest accés a l'efectiu, la Plataforma Denària promou com a mesura principal i més efectiva "l'establiment d'una distància màxima entre caixers. Una mesura que ja està regulada en altres països europeus com Suècia, Holanda i el Regne Unit", ha assenyalat Rupérez.

A això cal afegir els objectius de definir la xarxa d'efectiu com una Infraestructura Nacional Crítica; dissenyar plans per part de les Entitats Locals (EELL) enfocats a finançar la implantació de caixers en zones rurals i despoblades mitjançant la col·laboració publicoprivada; i potenciar el paper de Correos com a instrument per assegurar la realització d'operacions financeres bàsiques.

Seguint amb la idea d'augmentar la presència de caixers automàtics, la Plataforma Denària proposa la possibilitat de firmar convenis per a la seva instal·lació en altres xarxes de serveis el ciutadà amb gran capil·laritat, com són les farmàcies, els estancs, les gasolineres o les administracions de loteria. També contempla, davant de l'absència d'alternatives viables, la instal·lació de caixers en edificis públics.

Respecte a garantir l'accés a persones grans, l'associació promou mesures com recuperar l'atenció personal en les entitats financeres, donant-los suport en l'ús de les aplicacions digitals i buscant vies de col·laboració amb centres de dia i altres centres de majors, així com l'ampliació de l'horari d'atenció en finestreta.

Inclusió financera

Durant la taula debat 'Accés a l'efectiu com a dret universal', els participants han coincidit amb el president de Cermi en asseverar que "els diners en efectiu continuen sent el mètode de pagament més inclusiu per a tots els sectors de la població, incloent les persones amb discapacitat física o intel·lectual, les d'edat avançada i les residents en entorns rurals". Per a la qual cosa consideren clau garantir la llibertat d'elecció del mètode de pagament perquè cada individu pugui utilitzar aquell que li resulti més favorable en cada moment.

En la segona taula de debat, 'l'efectiu i l'educació financera, una necessitat social', Posada ha presentat els resultats de l'informe del Banc d'Espanya 'Infraestructura de l'efectiu i vulnerabilitat en l'accés a l'efectiu a Espanya'. Segons ha assegurat, entorn d'1,3 milions de ciutadans (el 3% de la població espanyola) "es troben en situació de vulnerabilitat financera després del desmantellament i tancament de sucursals bancàries, amb Castella Lleó o Galícia com algunes de les comunitats autònomes que més dificultats presenten a l'hora d'obtenir diners en efectiu". I és que, tal com recull l'informe, la xifra de caixers automàtics al nostre país s'ha reduït un 20% des de l'any 2008.

Els experts han posat èmfasi que és necessari que la ciutadania adquireixi una educació financera que li permeti afrontar situacions i prendre decisions conscients referent a la seva economia, de manera que la seguretat i l'estabilitat, dos dels trets que caracteritzen als diners en efectiu, siguin els pilars essencials de la seva activitat econòmica.