L'exministre d'Economia del primer govern de Zapatero, Pedro Solbes, ha assumit avui "part de la culpa" de la crisi financera. Solbes, que va ser el cap del ministeri d'Economia entre els anys 2004 i 2009 ha confessat també que el govern "hauria hagut de ser més valent" però ha assenyalat "l'excessiu pes" dels factors polítics d'aquel període, els quals diu que van impedir els avenços per realitzar reformes. 

En la seva compareixença davant del Congrés per parlar sobre la seva gestió del ministeri econòmic durant la crisi, Solbes ha afirmat la "falta de valentia" del govern a l'hora de millorar el superàvit pressupostari o la governança de les caixes, i ha assumit que hi havia discrepàncies entre ell i el president del moment, José Luis Rodríguez Zapatero.

Pedro Solbes, sobre les discrepàncies, ha confessat que Zapatero era més partidari de dur a terme polítiques "a curt termini", però l'exministre, en canvi, "era menys favorable a la despesa immediata i a reviure el tema del mercat laboral perquè la crisi semblava que ens donava marge ja que teníem diners". Ha recordat també que "de vegades no agradava que jo digués algunes coses que no deia el govern" i ha asseverat que "de vegades deia les coses que volia l'Executiu i de vegades no". 

Un govern "amb riscos"

Solbes ha recordat que el PSOE va heretar un "govern amb riscos", ja que el govern socialista estava en minoria i "tothom tenia necessitat i ganes de gastar més". Ha explicat que des d'un principi, el govern socialista va posar l'atenció a la política fiscal, però que "l'estabilitat pressupostària no era acceptada per una part de la majoria de la qual disposavem al Parlament i va caldre reformar la llei d'estabilitat per conseguir la seva aplicació". Això, sumat a les discrepàncies sobre com enfrontar la crisi, van comportar aquesta "falta de valentia".

L'exministre ha acceptat la mala gestió en el mercat de l'habitatge, que ha afirmat que era el principal problema. Solbes diu que aquesta matèria es va convertir en una "prioritat" pel govern el 2004, però que es va centrar més en les ajudes als més necessitats. "La limitació de l'ajuda per a la compta d'habitatge i les meves crítiques a les hipoteques a 40 anys queien en un sac foradat malgrat els clars desajustos. Era més important millorar la competitivitat entre sectors. En definitiva, que no s'acabés la festa", ha apuntat. A més, hauria suposat una "intromissió" a la capacitat d'actuació del sector de la construcció. 

Un altre dels problemes, segons Solbes, va ser la crisi de les caixes d'estalvi. Un problema que, afirma, va ser de "gestió i governança" de les caixes i de no saber diferenciar-les dels grans bancs. "Hi ha la convicció que el sistema financer segueix sent sòlid i que la crisi és de liquiditat. No es nacionalitzen bancs i es fa evident que la decisió del Banc d'Espanya de crear fusions és insuficient", ha asseverat. Solbes ha recordat que es va passar d'un superàvit del 2% del PIB el 2008 a un dèficit de l'11% el 2009 i que amb aquestes xifres la decisió de "minimitzar recursos públics per a fer front a la intervenció dels bancs estava totalment justificada".

Per últim, ha assegurat que "és evident que les crisi tornaran i la solució serà més difícil si s'opta per un sistema financer menys regulat, encara que l'exigència de nous requisits al sector financer pugui restringir la seva capacitat per finançar l'economia".