L'executiu del govern espanyol ha arribat a un acord amb els agents socials per reformar les pensions. No obstant això, segons l'economista Santiago Niño Becerra, aquestes mesures són en va, perquè el mecanisme de pagament de les pensions "és molt simple", si no hi ha diners, no es poden pagar.
Davant l'article publicat pel diari ElPaís, que explica que el govern espanyol ha arribat a un acord amb Comissions Obreres (CCOO), UGT i CEOE per reformar les pensions, l'economista ha reaccionat amb un tuit on ha simplificat l'afer de les pensions amb una metàfora d'un calaix. "Es mira la xifra a pagar i s'obre el calaix dels calés", així de senzill, sentencia.
Falta gent
A Espanya hi ha actualment 3,4 persones en edat de treballar per cada persona més gran de seixanta-quatre anys. La despesa en pensions contributives frega l'11% del PIB, però les previsions demogràfiques i econòmiques situen aquesta xifra per sobre del 15% el 2050, segons les dades de l'informe Espanya 2050. Aquestes dades evidencien una falta de gent en edat per treballar per sostenir el sistema de pensions actual. Aquest fet és el que Niño Becerra exposa de fons en el seu tuit.
Segons va comentar el mateix Escrivá, l’objectiu d’aquest primer paquet és acostar l’edat de jubilació (64,6) a l’edat real de jubilació (66), per tant, aconseguir que els ciutadans es retirin més tard, i endurir les condicions dels treballadors amb rendes més altes.
El primer tram
L'executiu espanyol ja té l'aprovació d'UGT, CCOO i la CEOE als grans eixos d'aquesta reforma, tot i que la patronal es manté reserves sobre el text final, que estarà llest en tan sols uns dies, segons coincideixen tant el govern espanyol com la resta de parts implicades en la negociació.
L'acord polític amb sindicats i patronals és pel primer tram de la reforma de les pensions.
Un acord no del tot complet
“Les grans qüestions estan totalment acordades; queden alguns serrells i estem molt damunt del text definitiu, que estarà llest en uns dies, pot ser que la setmana pròxima”, segons expliquen fonts de CCOO a ElPaís, que pretenen incloure una referència explícita a les pensions mínimes i no contributives. UGT dona l'acord per “tancat”, encara que manca el text final, més complicat que en altres assumptes per la transcendència dels detalls en un assumpte d'enorme complexitat.
El pacte es va tancar primer amb UGT, al cap d'uns dies amb Comissions i finalment amb la CEOE, a falta d'ultimar detalls i després de pactar l'extensió dels expedients temporals de regulació d'ocupació (ERTE).
Com es farà?
El punt clau per aconseguir que els ciutadans endarrereixin la seva jubilació són incentius econòmics. Concretament, segons va informar el mateix ministre, cada treballador podria arribar a cobrar un incentiu de fins a 12.000 euros per cada any de més de feina en cas de tenir dret a les pensions més altes i que hagin cotitzat més de 44 anys i mig. Alhora, també hi ha una altra possibilitat d’incentiu, un augment del 4% de la pensió.
El ministeri també ha posat sobre la taula restriccions per a les empreses per tal de provocar que no puguin obligar als treballadors a jubilar-se per força. De fet, el que vol el govern espanyol és que les empreses no puguin aplicar les clàusules de forçament de la jubilació fins que el treballador en qüestió tingui 68 anys. Sobre aquesta qüestió, el ministre va recordar que la jubilació forçosa afecta, només aquest any, més d’un milió de treballadors.
Imatge principal: Santiago Niño Becerra. - Sergi Alcàzar.