El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) ha arribat a l'equador de la seva aplicació (2017-2020) amb un compliment pressupostari del 87% i amb la sensació per part del Govern d'haver creat una "estructura sòlida" que li ha permès superar les dificultats dels seus primers dos anys de vigència, en els quals s'ha produït una suspensió de l'autonomia i s'han prorrogat els pressupostos.
En una trobada amb periodistes abans de reunir-se amb el Consell Català de l'Empresa, la directora general d'Indústria, Matilde Villarroya, ha fet una valoració "positiva" de l'acord programàtic, del qual ja s'han executat 769 milions d'euros dels 1.835 milions pressupostats fins al 2020. Amb tot, Villarroya ha apuntat que la pròrroga pressupostària no ha permès tirar endavant actuacions no previstes al PNI com una oficina per a la transformació d'indústries i pimes a la digitalització o dotacions per incentivar el creixement empresarial, dos aspectes que la conselleria intentarà que s'incloguin en els pròxims pressupostos.
El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI 2017-2020) és un acord programàtic per a la planificació del desenvolupament industrial de Catalunya que té el seu origen en la Resolució 251/XI, de 13 de juliol de 2016, del Parlament de Catalunya, la qual va ser presentada conjuntament per tots els grups parlamentaris. El Pacte va ser signat el mes de juliol de 2017 per la Generalitat de Catalunya, CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC i FEPIME.
A grans trets, és un full de ruta que atorga un marc d’estabilitat temporal a la política industrial de la Generalitat de Catalunya per abordar "el rellançament de l’economia catalana amb una vocació industrial". Té la voluntat d’impulsar la transformació del model industrial del país mitjançant un procés que vagi acompanyat de la creació de llocs de treball estables i de qualitat.