L'enrenou generat per la renovació de la quota basca desembre passat ha portat nous maldecaps al govern espanyol sobre la reforma del model de finançament de les comunitats autònomes. El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, va proposar després de la seva aprovació un concert econòmic per a totes les comunitats: una espècie de concierto para todos que substituís el ja caduc café para todos. Ara, enmig del debat obert sobre el finançament, un informe demostra que aquest sistema seria molt beneficiós per a Catalunya i una ruïna per a l'Estat.

Segons un informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) elaborat per l'economista Ángel de la Fuente, en el cas d'aplicar-se un concert econòmic per a Catalunya, el finançament del Govern augmentaria un 21,4%, cosa que equivaldria a augmentar les partides per a Catalunya en 3.735 milions d'euros. Per contra, en aquest cas, l'Estat no podria suportar-ho i cauria en fallida.

Més de 20.000 milions

Catalunya tindria un pressupost anual amb la quota de 20.895 milions d'euros, 3.735 milions més. Seria de les més beneficiades, juntament amb les Illes Balears, que obtindrien 808 milions més (+31,4%) respecte als 2.793 milions de 2015, any de referència de l'informe. La Comunitat de Madrid sortiria reforçada per l'efecte capitalitat: 8.038 més fins a assolir els 22.408 milions, cosa que representa una pujada del 54,8%.

I mentre que algunes comunitats aprofitarien el concert generalitzat, n'hi hauria d'altres que veurien reduïts els seus comptes. El cas més extrem és el de les Canàries, que perdrien 4.200 milions pel camí (-83,7%), però també destaquen Andalusia, amb 3.268 milions menys, i Galícia, que patiria un reducció en el seu pressupost de 1.387 milions.

L'Estat, en crisi

El més perjudicat en l'aplicació de la quota seria el mateix Estat. Segons assenyala l'informe, el govern espanyol tindria "serioses dificultats" per quadrar els seus comptes tant pel que fa a les seves partides per a l'estat del benestar com per a Defensa i Exteriors. En aquest escenari, l'Estat quedaria en mans de la "solidaritat" de les comunitats i no podria mantenir el seu ritme de despesa.

"L'administració central quedaria a compte de la generositat d'unes Comunitats Autònomes que tindrien la clau de la caixa", afirma l'informe. Amb tot, en tenir menys capacitat econòmica, pujaria la prima de risc d'Espanya. Per aquesta raó, l'Estat —sense possibilitat de recaptar els impostos— es veuria obligat a reduir la seva administració.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat