L'arribada dels fons europeus a Espanya no és gratis. Per fer possible aquest abocament de recursos a l'economia espanyola, el govern de Pedro Sánchez haurà de fer sacrificis i s'ha compromès a abordar certes reformes que fa anys que l'Executiu, i el país, té pendents, com per exemple la reforma fiscal, que l'Executiu pretén que entri en vigor durant el primer trimestre del 2023.

Per tant, es tracta d'un gran paquet de reformes que s'aniran aprovant durant el 2022 per entrar en vigor l'any següent i que estan directament relacionats amb els fons europeus perquè el govern vol acostar l'Estat als nivells de recaptació europeus i això comporta endurir el règim fiscal espanyol i, per tant, afectarà a tots els contribuents espanyols

Entre aquestes mesures publicades aquest dimecres pel mateix executiu hi podem trobar el nou impost sobre el dièsel, el nou impost de societats, sobre el patrimoni, un augment de les bases màximes de l'IRPF o el que més afectarà la població, la imposició d'un impost de circulació que afectaria totes les vies de l'Estat, que podria comportar la introducció de peatges a les autovies. De fet, el govern espanyol assenyala en els documents publicats que "el nostre sistema tributari, i en sentit ampli els ingressos públics, té marge de creixement en el mitjà termini".

Ara bé, tot i que la reforma al complet no entrarà en vigor fins d'aquí a dos anys, el pla de recuperació preveu la revisió i aprovació d'algunes figures impositives abans d'aquesta data, un exemple serà l'entra en vigor de la llei que regularà els impostos sobre els plàstics i els residus, que s'aprovarà durant el tercer trimestre d'enguany.

A més, a finals d'any el govern vol revisar la imposició sobre els hidrocarburs, durant la primera meitat de 2022 es vol aprovar la reforma de l'impost sobre gasos fluorats i durant el primer trimestre de 2022 es revisaran els impostos sobre matriculació i circulació.

Els nous impostos de Sánchez a la mobilitat

Una de les mesures més polèmiques és el nou impost de circulació que el govern espanyol vol aprovar l'any 2023 perquè entri en vigor el 2024. Segons apunta el mateix executiu, la intenció és "crear un pagament per l'ús de la xarxa viària de carreteres" i una compensació per l'externalitat negativa de la contaminació.

Amb aquesta mesura, el govern de Sánchez pretén "garantir els mecanismes adequats de finançament per a la conservació i manteniment de l'estoc d'infraestructures" de tot l'Estat. Això podria comportar l'aparició de nous peatges a la xarxa viària  a partir de 2024 per tal de cobrar l'impost, però l'Executiu no ha donat més detalls al respecte.

Aquest no serà l'únic impost relacionat amb la mobilitat. Des de la Moncloa també es vol aprovar un nou impost sobre la matriculació de vehicles per tal d'adaptar la llei actual als "estàndards mediambientals", que implicaria acabar amb els beneficis que tenen actualment alguns dels vehicles més contaminants del parc mòbil espanyol. Avui dia, aquest impost està transferit a les Comunitats Autònomes, que graven entre un 4,75% i un 14,75% del preu dels vehicles que emeten entre 120 i 200 grams de diòxid de carboni per cada quilòmetre.

Una altra mesura per arribar a una mobilitat més sostenible serà un una pujada de l'impost sobre el dièsel, concretament la fitxa publicada per l'executiu assegura que es pretén una "revisió de les bonificacions dels hidrocarburs utilitzats com a carburant per a l'equiparació progressiva dels tipus impositius en atenció al seu poder contaminant".

Nous impostos sobre la renda

La renda dels ciutadans també es veurà directament afectada per la nova reforma fiscal de Sánchez promesa a la UE. Una de les conseqüències més immediata serà la pujada de les bases màximes de cotització, tant als ciutadans com a les empreses, i serà una de les mesures més rellevants pel seu gran poder recaptatori i afectarà, aproximadament, a 1,2 milions de ciutadans que actualment les seves rendes superen la base màxima.

Segons es desprèn dels documents publicats pel govern espanyol és que aquesta mesura afectaria a tots els treballadors que els seus ingressos mensuals superen els 2.400 euros al mes. Però la intenció és que aquesta pujada "s'acomodi a una senda molt gradual i coneguda per endavant" que es començaria a aplicar l'any que ve. Alhora, aquesta pujada dels impostos també comportaria una pujada de les pensions, el que no s'especifica és si serà o no en consonància.

L'altre gran impost de Sánchez serà el que gravarà la riquesa de les persones. El govern espanyol ja fa temps que assegura que la seva intenció és acabar amb un sistema fiscal més progressiu i entén que una de les vies per aconseguir-ho és gravar la riquesa de les persones. Tot i que no es detalla com s'aplicaria l'impost l'Executiu assenyala que "evidencien importants millores a introduir des de la perspectiva d'implementar una política redistributiva coherent en l'àmbit nacional".

Alhora, també assenyalen "la necessitat d'aplicar de forma més coordinada la fiscalitat sobre la riquesa entre els diferents territoris per a garantir un nivell d'imposició mínim i coordinat, evitant la competència fiscal perjudicial entre les comunitats autònomes".

Per últim, l'última modificació serà la fi de la bonificació per aportació a plans de pensions privats. És a dir, el govern espanyol eliminarà aquest benefici fiscal sobre l'IRPF perquè no estimula l'estalvi, segons assegura l'AIReF i per això s'eliminarà per tal de substituir-lo per un altre benefici centrar en els plans de pensions de feina buscant l'estalvi dels treballadors a través de plans d'empresa que s'acordaran en una negociació col·lectiva per decidir quants diners aporten els treballadors i quants les empreses.