L'expresident d'Audi, Rupert Stadler, ha estat posat en llibertat quatre mesos i mig després de la seva detenció per la seva suposada implicació en el 'dieselgate', segons ha informat l'Audiència Territorial de Munic. El directiu es trobava en presó preventiva des del passat 18 de juny per la seva suposada implicació en el cas de la manipulació del programari d'alguns models dièsel. La Fiscalia de Munic va ordenar la seva detenció amb l'objectiu d'evitar que "obstruís o entorpís" la investigació i va ser detingut quan es trobava a casa d'Ingolstad (Alemanya).
Els consells de vigilància del grup Volkswagen i d'Audi van donar el seu consentiment a principis d'octubre per tancar un acord amb Stadler per a la terminació de les seves responsabilitats en el si de la companyia.
D'aquesta manera, no tornarà a treballar per al consorci amb seu a Wolfsburg (Alemanya). La firma ha indicat que, el directiu, al trobar-se en situació de detenció preventiva, no pot complir amb els seus deures com a membre del comitè de direcció.
20 sospitosos més sota investigació
A més de Stadler, estan sent investigats uns altres 20 sospitosos per presumpte frau i publicitat falsa i pel seu paper en ajudar a comercialitzar vehicles amb programari il·legal al mercat europeu, entre els quals també es troba un altre membre actual de la junta directiva d'Audi.
L'any passat, el responsable de Compliance del consorci automobilístic Volkswagen a Alemanya entre 2014 i març de 2015, Oliver Schmidt, ja va declarar la seva implicació en el 'dieselgate' i va ser condemnat a set anys de presó i a pagar una multa de 400.000 dòlars (339.000 euros). Audi va acceptar el pagament d'una multa per import de 800 milions d'euros per part de la Fiscalia de Munic en el context del 'dieselgate'.
L'import que haurà d'abonar l'empresa contempla l'abonament d'una multa màxima de 5 milions d'euros, segons el que disposa la legislació del país, així com la devolució de beneficis econòmics per part de l'empresa de 795 milions d' euros. De la seva banda, el grup Volkswagen també va acceptar el passat mes de juny el pagament d'una multa per import de 1.000 milions d'euros per part de la Fiscalia de Braunschweig pel mateix cas.