La deixadesa de l'Estat pel que fa a les inversions a Catalunya ha suposat un cost d'oportunitat al territori que es xifra en 8.000 milions d'euros, el que suposa el 3,3% del PIB català, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l'impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya en el període 2001-2018. A més, si s'hagués executat el 100% de la inversió pressupostada en infraestructures de transport, s'haurien generat gairebé 20.000 milions d'euros de facturació addicional a Catalunya, i això hauria permès crear i mantenir fins a 111.501 llocs de treball a temps complet, i hauria generat 3.776 milions d'euros en rendes salarials i 3.895 milions en rendes fiscals i cotitzacions. 

L'estudi, presentat en un acte a la Casa de la Llotja amb la presència del president de la Cambra, Joan Canadell, i el president de la Generalitat, Quim Torra, ha comptat amb les explicacions dels membres del gabinet d'estudis de la Cambra Carme Poveda i Cristian Bardají. Poveda ha explicat que l'Estat ha deixat d'invertir en infraestructures catalanes gairebé 8.000 milions d'euros —7.977 milions, concretament— que estaven pressupostats, i, de fet, "la inversió es manté en nivells mínims, malgrat la recuperació econòmica i l'augment de la recaptació impositiva de l'Estat a Catalunya (+19%) entre 2014 i 2018". 

Davant d'aquestes xifres, el president de la Cambra, Joan Canadell, ha volgut recordar que "després ens diuen que és per culpa del procés que no creix el PIB de Catalunya i que Madrid ens avança. Però és lògic que ens avanci Madrid si allà no paren d’invertir i aquí no parem de tenir dèficit!", ha recordat Canadell. 

De fet, segons la Cambra, el grau d'execució ha estat del 73,7% de mitjana entre el 2001 i el 2018; per tant, s'ha deixat d'invertir una quarta part de la inversió pressupostada. Una dada de les "més alarmants", segons Canadell, és que el 2018 el grau d'execució va ser només del 54%, "una de les més baixes de la sèrie històrica". En xifres per habitant, durant el període 2011-2018 l'Estat ha invertit, de mitjana, 107 euros anuals per català, mentre que la mitjana del conjunt de les comunitats autònomes és de 136 euros per càpita, un 27% més. 

45.000 milions per pal·liar el dèficit

En aquest sentit i amb la mirada cap al futur, des de la Cambra consideren que, per tot el que s'ha esmentat, Catalunya requereix una inversió de fins a 45.000 milions d'euros fins a l'any 2030 per eliminar el dèficit en infraestructures. 

Amb les dades disponibles, a Catalunya es localitza el 15,7% de l’estoc de capital en infraestructures del conjunt d’Espanya. Així doncs, per tal d’eliminar el dèficit acumulat i assolir el 19% en la dotació de capital en infraestructures que Catalunya té en relació amb Espanya en l’horitzó 2030 i, per tant, convergir amb la dotació dels principals països europeus, la inversió bruta hauria de ser de 3.800 milions d’euros anuals entre el 2019 i el 2030, amb un volum total d’inversió acumulada bruta de 45.333 milions al llarg del període.

Aquest ritme d’inversió bruta anual de 3.800 milions d’euros —a repartir entre les tres administracions públiques (Estat, Generalitat i sector local) i incloent el sector empresarial, tant públic com privat—, "suposaria un augment substancial respecte als 2.576 milions d’euros d’inversió bruta en infraestructures que de mitjana anual s’ha efectuat a Catalunya durant el període 2001-2013", asseguren.

En paraules del president de la Cambra, Joan Canadell, "l’Estat ha de reconèixer aquest deute que té amb Catalunya i, de fet, aquesta investidura que està sobre la taula no hauria de tenir el suport dels nostres partits polítics si no s’accepta aquest deute", assevera. "Els recordem que també tenim la Disposició Addicional Tercera, però tampoc hi tenim gaire confiança". Amb tot, "la transferència d’actius a la Generalitat, com ara els ports, els aeroports, les carreteres o tot allò que tingui un valor actiu, pot ser part de la solució a aquest problema", assevera Canadell.

I una queixa: "Us imagineu aquests 45.000 milions d’euros invertits a Catalunya, l’economia que això generaria? Si 8.000 milions generen el 3,3% del PIB, imagineu 45.000 milions!", ha exclamat el president cameral. 

Per tot això, Canadell ha fet una crida "a totes les cambres, patronals, el Cercle d'Economia i els gremis a fer una taula conjunta i entre tots trobar una solució per portar al govern central i solucionar d’una vegada aquest tema. No podem seguir més anys així", ha asseverat amb vehemència. 

Els greuges

L'informe també evidencia les diferències entre el que aporta Catalunya i el que rep en matèria d'infraestructures. Per Catalunya circulen el 15% dels vehicles pesants, però només rep el 9% de la inversió estatal en carreteres; el 23% del trànsit de passatgers ferroviaris, però rep el 13,1% d'inversió en ferrocarril; el 20% de passatgers dels aeroports espanyols, però rep el 10,4% de la inversió i, finalment, té el 18% del trànsit portuari de mercaderies, però rep només el 15,7% de la inversió en ports. 

Les obres prioritàries

L’estudi de la Cambra també inclou un recull sintètic i ordenat sectorialment de les prioritats en matèria d’infraestructures bàsiques a Catalunya, amb una estimació de la inversió total requerida de 15.200 milions d’euros. En coherència amb els desequilibris esmentats entre inversió realitzada i intensitat d’ús de les infraestructures, per fer realitat una Catalunya en xarxa, les prioritats passen per la xarxa ferroviària de passatgers i per la xarxa viària.

De fet, la Cambra i el Síndic de Greuges ja van fer la setmana passada una reivindicació per la necessitat de millores de la R3, en un viatge de Barcelona a Vic en el qual es va poder evidenciar la deixadesa de les vies i la necessitat del desdoblament.