L’exponencial creixement del [email protected] com a hub d’empreses i innovació és un fet. Ja fa més de quinze anys que el [email protected] funciona com a atractiu d’inversors, emprenedors, grans multinacionals i promotors, i les dades evidencien el gran creixement de la zona. “Hem passat de ser el Manchester català a apropar-nos al Silicon Valley català”, apunta el director del [email protected] Network, Xavier Monzó.

De fet, amb dades del 2017, des del 2004 s’han instal·lat més de 5.000 empreses al [email protected], que sonen feina a uns 60.000 treballadors. En el conjunt del districte, s’hi han instal·lat unes 9.000 empreses que donen feina a 100.000 persones. Aquestes dades es desprenen del balanç dels 15 anys del districte i l’avançament de l’informe presentat avui per l’equip del [email protected] Network -l’associació d’empreses i institucions del districte - i Cushman&Wakefield. A més, durant els propers tres anys, el districte del [email protected] espera 25.000 treballadors nous

Alhora, aquestes dades asseguren que el 72% dels treballadors d’aquestes empreses són universitaris, el 32,2% són titulats i el 35,5% són dones. Segons explica Eusebi Carles de Cushman & Wakefield, el [email protected] “té molta heterogeneïtat industrial i hi ha 3 tipologies: startups, que estan creixent molt, grans multinacionals del sector tecnològic, digital i media -com Mediapro, Indra, etcètera- i campus universitaris -UPF o UPC- i centres de recerca”, assegura.

De fet, “hi ha moltes companyies que busquen des d’aquí el talent que volen i instal·len centres d’innovació i de recerca en àmbit europeu i àmbit mundial per atraure’l”, apunta Carles.

La principal conclusió que n’extreuen és, doncs, que “tots els actors fonamentals del mercat van en la bona direcció i l’stock creix en aquelles zones on ha de créixer”. De fet, en el que portem de 2019 ha crescut 23.000 metres quadrats. Amb tot, el [email protected] va néixer com un projecte a 40 anys vista i un sostre de 4 milions de metres quadrats, i fins ara ja se n’han assolit 1,4 milions i amb una tendència al prelloguer -llogar abans que es pugui entregar l’edifici- cada vegada més creixent.

El prelloguer i l’augment dels preus

En anys bons Barcelona absorbeix uns 400.000 m2 en lloguers d’oficines, en la totalitat de la ciutat. Fins ara, els principals nuclis on es concentrava l’absorció eren la zona del Passeig de Gràcia i Diagonal, al centre de Barcelona, però el [email protected] s’està fent un lloc cada vegada més clar com a zona a tenir en compte a l’hora de llogar oficines o instal·lar-hi centres de recerca i innovació. Només en el primer trimestre del 2019, s’han absorbit fins a 58.000 m2 al [email protected], xifra que creix fins els 80.000 m2 fins el mes de maig, i creixent al ritme del 30% en els últims anys, “cosa que vol dir que el [email protected] es va consolidant com a hub”, apunten.

Com ja és sabut, la zona compta amb gran quantitat d’espais de coworking, els quals al voltant d’un 25% de la demanda és per part del sector de les startups i l’emprenedoria, cosa que denota un perfil diferent entre els agents d’aquest districte i el de les entranyes de la ciutat.

Amb tot, actualment el [email protected] compta amb un 4,26% de superfície que estaria disponible immediatament, el que equival a 47.000 metres quadrats, “i la disponibilitat ha continuat reduint-se, cosa que és bo perquè vol dir que hi ha demanda i el districte agafa una massa crítica superior”.

Un dels efectes que comporta aquesta demanda creixent i la instal·lació de grans empreses a la zona és un augment dels preus lloguer, i també de la renda mitjana. De fet, les rendes van créixer un 4,5% al districte l’any anterior, i aquest any han pujat un altre 10%.

Per últim, s’està donant cada vegada més la necessitat de prellogar, quelcom que a Barcelona era una anècdota, però “si ens quedem sense matèria prima, això pot suposar un estrangulament de la demanda, i per això hem anat fent prelloguers”, explica Carles.

En aquest sentit, els 23.000 m2 que s’han entregat enguany ja s’han entregat prellogats en la seva totalitat, i els 75.000 m2 que han de venir probablement el 75% ja estarà prellogat abans d’entregar. El prelloguer, però, era un tema anecdòtic a Barcelona, perquè per prellogar espais cal que les companyies siguin molt grosses, i es produeixen a partir dels 5.000 m2 cap amunt, perquè han de ser capaces de fer una anticipació mínima de 2 anys. “El prelloguer per autonomàsia a Barcelona va ser la torre Agbar, però va ser el precedent del que està passant ara”.

Reptes de futur

Per últim, des de l'associació alerten d'alguns reptes per fer del [email protected] encara una millor solució per la ciutat. El transport és el principal problema, ja que les estacions de Renfe estan una mica massa lluny, i el metro de Glòries acaba conformant un tap a les hores punta. 

"Cal ocupar els solars però també augmentar les infraestructures i ja anem tard. Nosaltres vam estar a favor de la connexió dels tramvies, que no és el nostre principal problema però necessitem una solució i aquesta podria ser-ne una", apunta Monzó. 

Finalment, un balanç positiu: "El [email protected] dins el context internacional és una zona que ja es coneix arreu i cal explicar molt poc, l’hem estat explicant des de l’any 2000 i cada cop hem de fer un esforç menor. L’activitat inversora i institucional, que fins ara es movia per Passeig de Gràcia i Diagonal, cada vegada ve més cap aquí, perquè és un mercat que demostra liquiditat i aporta tranquil·litat a inversors i promotors".