L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha llançat una recomanació pública perquè les llars espanyoles disposin d'una reserva d'entre 250 i 1.000 euros en efectiu, després de l'apagada elèctrica del 28 d'abril, que va deixar sense servei a caixers, sistemes de pagament electrònics i xarxes digitals en bona part del país.

L'entitat va assenyalar que "l'apagada, que també va afectar zones de Portugal, va posar de manifest la vulnerabilitat del sistema digital de pagaments davant de fallades elèctriques o ciberatacs. En qüestió de minuts, targetes bancàries, aplicacions mòbils i datàfons van quedar fora de servei, generant escenes inèdites: llargues cues en supermercats i farmàcies, gasolineres exigint pagaments en metàl·lic i una població dependent d'uns quants bitllets guardats a casa".

Indica que a l'informe 'Reserva d'efectiu personal i familiar en emergències nacionals' s'assenyala que l'esdevingut ha estat un avís clar; quan falla la tecnologia, els diners en efectiu continuen sent l'única eina d'intercanvi immediata. "En aquest sentit, disposar d'una petita quantitat d'efectiu no és senyal de desconfiança cap al sistema bancari, sinó un acte de planificació cívica prudent", apunta l'Institut Coordenades.

Per això, recomana constituir aquesta reserva de forma escalonada, retirant entre 50 i 100 euros per setmana fins a assolir la xifra adequada, segons el nombre de membres de la llar i les despeses bàsiques previstes per a tres o cinc dies. També aconsella guardar bitllets petits (de 5, 10 o 20 euros) per facilitar el canvi en comerços durant una crisi.

En la seva anàlisi, l'Institut destaca que països com Àustria ja contemplen directrius similars, i que la pròpia Comissió Europea va incloure l'efectiu en la seva llista d'articles essencials per a l'"equip europeu d'emergència", amb aigua potable, aliments no peribles, llanternes, ràdio a piles i medicines.

Recorda que durant l'apagada, molts ciutadans van haver de recórrer a ajuda de familiars o veïns que encara portaven bitllets a la cartera. "Una família del barri d'Arganzuela va sobreviure al tall gràcies a 200 euros que havia guardat en efectiu, amb els quals van comprar menjada i van ajudar a un veí sense mitjans de pagament", recull el comunicat.

L'Institut també ha emès recomanacions sobre l'emmagatzemament segur de l'efectiu a casa, suggerint l'ús de caixes fortes domèstiques, la discreció sobre la seva existència, la diversificació en diferents punts de la llar i la revisió periòdica de l'estat dels bitllets. S'insisteix que el fons ha de ser fàcilment accessible, però fora de l'abast de menors o de persones no autoritzades.

Entre les conclusions de l'informe, es planteja la necessitat que les autoritats promoguin una campanya pública de conscienciació sobre el fons d'emergència en efectiu, similar a les recomanacions sobre farmacioles o detectors de fum. A més, se suggereix l'elaboració d'una guia oficial de preparació civil, distribuïda en escoles i centres veïnals, i la coordinació amb el sector bancari per evitar col·lapses als caixers si s'escampa el pànic.

L'anàlisi insisteix que la resiliència digital s'ha de combinar amb una mínima capacitat analògica i recorda que moltes cases van tornar a utilitzar ràdios a piles i transistors per informar-se durant el tall, mentre les xarxes mòbils i l'accés a Internet van quedar suspesos.

Finalment, l'Institut Coordenades subratlla que el viscut el 28 d'abril no s'ha de veure com un episodi aïllat, sinó com una crida d'atenció sobre la necessitat d'autonomia bàsica davant de crisis energètiques, tecnològiques o naturals. I la disposició d'eines com l'efectiu, piles o menjar com a claus de la resiliència nacional.