L'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha analitzat com pot ser el món després del coronavirus i ha detectat algunes tendències que, "encara que en aquest moment només estiguin en fase de mínima percepció", poden donar una idea d'a quins escenaris caldrà enfrontar-se a mitjà termini.

L'Institut Coordenades, a través del grup d'anàlisi d'opcions per evitar el col·lapse econòmic, posa de manifest que l'impacte del Covid-19 està sent de tal magnitud que ja hi ha pocs dubtes que transformarà a mitjà termini el món social, polític i econòmic.

"Viurem", assenyala, "canvis substancials que ens conduiran inexorablement a noves concepcions dels elements de poder i sobirania dels Estats, amb una interpretació completament nova de conceptes clàssics, la defensa, la seguretat, com a biopoder o poder digital, que ara es connectaran encara més".

Augura canvis en el sistema financer i borsari, "espai en el qual el concepte de pànic campa al seu aire i obliga a intervencions dels diners públics i no cap sinó esperar canvis radicals a l'escenari geopolític, amb nous punts de fricció entre superpotències com la Xina i els Estats Units" o replantejaments de les figures supranacionals des de les més globals com l'ONU l'FMI, el Banc Mundial i "la molt qüestionada OMS", als espais de cooperació regional com la UE o Mercosur, "quan les fronteres reapareixen, i populisme i nacionalisme pesquen en aigües agitades".

Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades, va assenyalar que "el món no serà igual després de la pandèmia. És necessari començar a analitzar com seran aquests canvis, a definir amb la màxima precisió els escenaris del futur. Estem davant de riscos que amb prou feines coneixíem i hem de dotar-nos de noves eines per garantir la nostra seguretat a tots els nivells. Aquesta anàlisi de l'Institut Coordenades és un primer pas en aquesta direcció i només busca iniciar un debat ampli que permeti obrir finestres a noves realitats i a noves solucions".

Reinventar els mercats financers

L'entitat indica que caldrà "reinventar" els mercats financers. "El món dels diners, els mercats borsaris i de la inversió, van entrar en pànic en el minut u de les crisis del coronavirus, agreujant la sobrereacción de l'ocorregut el 2008, com si res no s'hagués après".

Afirma que han mostrat "la seva debilitat extrema" i la necessitat que governs i bancs centrals vagin a "tapar els forats del sistema". Per això, considera que l'intervencionisme econòmic, amb els seus plans de salvaments associat, es reforça com a element de vigilància i control del sistema financer global.

Un altre dels elements que apunta és la digitalització, ja que afirma que aquesta crisi sanitaria no és una mica excepcional i "es repetirà en els propers anys de formes impredictibles i diferents. Les mesures de confinament poden formar part del nostre catàleg de costums i hàbits en un futur pròxim".

Per aquesta raó, apunta que la digitalització, com a eina essencial de tot procés de treball a distància, serà decisiva per mantenir la capacitat productiva a molts nivells. Fins i tot les activitats eminentment presencials han de buscar el seu propi procés de digitalització per sobreviure. "Operar en remot serà el nostre entorn habitual de feina".

També destaca la importància de la producció nacional en sectors estratègics, ja que "la deslocalització salvatge dels últims decennis ha provocat que en situacions de crisi calgui posar-se a la cua per obtenir subministraments essencials en molt pocs proveïdors".

Relata que el concepte de reserves estratègiques, que es limitava a penes al món energètic, s'expandirà al tecnològic i al biotecnològic i obligarà a un control industrial de determinades activitats per garantir la seguretat de tots els ciutadans, amb tendència a models autàrquics, on el sector primari s'ha convertit en estratègic.

Coneixement i dades

El coneixement és una altra de les variables que afegeix a aquesta llista de tendències. Argumenta l'Institut Coordenades que el coronavirus ha generat aquesta pandèmia perquè "ha agafat desprevinguts tots; i ho ha fet, bàsicament, perquè ningú no sabia res de com era capaç d'expandir-se i de generar tant|dany".

Per això, assenyala que "tenir aquest coneixement s'ha tornat, de sobte, estratègic. Un coneixement global, que inclou tot l'espectre de dades associades a la pandèmia, des de la mateixa biologia de virus a l'estructura sociosanitària de la població. De nou les dades seran essencials i el seu control i maneig generarà un nou tipus d'intel·ligència essencial per a la vida de qualsevol nació".

Agrega que el control de les dades de les estadístiques de salut, de les dades que hi ha a la targeta sanitària de qualsevol ciutadà, de la investigació científica, de l'estratificació social, del consum, del sistema financer, patirà una intervenció dràstica dels poders públics, convençuts que qui controla les seves dades controla la seva sobirania, enfrontat el debat entre els sistemes de protecció de dades personals i la seguretat de tots.

Respecte a les fronteres, relata que les estructures supranacionals, com la Unió Europea, mostren en aquestes crisis les seves debilitats i es reforça el retorn de les fronteres físiques i la recerca de solucions individuals per part de cada Estat-nació, fins i tot de regions i ciutats.

"O la UE", afegeix, "es dota d'instruments d'actuació immediata assumits per tots o corre el risc de convertir-se en una anquilosada estructura burocràtica d'utilitat compromesa i a no tan llarg termini desaparèixer convertida en una mera estructura de comerç i aranzels, recuperant el superat adjectiu d'unió econòmica."

A més, alerta de què les barreres internes també poden activar-se davant d'aquestes crisis i la cohesió interna en països com Espanya, Bèlgica, Hongria, i altres repúbliques bàltiques, pot veure's molt afectada, on es pot percebre que el problema ja no és Brussel·les sinó Madrid, agreujat en altres nacions i en aquestes pels moviments populistes tant d'esquerra com de dreta que troben en el sofriment social el seu brou idoni de cultiu

Finalment, preves que assistirem a una 'reinvenció' de la guerra freda. "El món ha assistit perplex a l'enfrontament entre la Xina i els Estats Units amb aquest intercanvi de retrets sobre virus xinesos o virus militars USA, el que permet aventurar que s'acosta un nou pugilat entre grans potències, en una reverdida guerra freda".

Així mateix, destaca que Xina, desplaçada cap a l'orient, "que apareixia ens el món sencer com la culpable d'aquesta catàstrofe sanitària mundial està reinventant el seu discurs i ja no es mostra com a part del problema sinó de la solució. La seva 'diplomàcia de la màscara', portant ajuda sanitària a tot arreu, li està proporcionant una nova imatge que contrasta amb la desplegada per Trump i els seus murs".