El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri ha advertit que "les fusions no són un antídot davant dels problemes de solvència" ja que comporten "dificultats", riscos d'execució i resulten "molt complexos de gestionar". Per això, considera que no només no es produiran fusions en el curt termini sinó que encara caldrà esperar uns tres anys. En el cas de l'entitat que presideix i els rumors d'una eventual fusió amb BMN, ha explicat que tindria "sentit industrial" i des d'un punt de vista de negoci, ja que ambdós bancs són "complementaris" per la seva xarxa de distribució.

"Sense haver vist cap número, perquè no toca, sí que té sentit [una fusió entre Bankia i BMN]. Té un sentit industrial bastant clar", ha concretat Goirigolzarri en la seva ponència en els cursos d'estiu organitzats per l'APIE en l'UIMP sota el títol Què hem après de la crisi?. Tanmateix, Goirigolzarri ha reiterat que aquest tipus d'operacions queden encara "molt lluny" ja que la Comissió Europea no permet al banc controlat en un 65% per l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) adquirir noves entitats fins al juny de 2017. I a més qualsevol operació corporativa d'aquest tipus, ha d'anar en línia amb els interessos dels accionistes minoritaris. 

Bancs públics insostenibles 

D'altra banda, Goirigolzarri ha alertat dels riscos d'una banca pública ja que assegura no conèixer cap banc públic que sigui "sostenible". En aquest sentit, s'ha mostrat "sorprès" per la "poca memòria" sobre el passat després d'explicar que quan va arribar al banc, el maig de 2012, es va trobar un "concepte" de banca pública en BFA, matriu de Bankia que també presideix. Goirigolzarri ha subratllat que el consell d'administració de BFA estava representat per partits polítics, sindicats i patronals. "Crec que és evident on ens va portar aquest problema", ha lamentat.

El president de Bankia ha vinculat la devolució dels gairebé 22.500 milions d'ajuts públics injectats en l'entitat al "moment i forma" de la seva privatització, mentre ha considerat que té sentit estudiar allargar el termini per a la sortida de l'Estat del capital, fixada per llei el 31 de desembre de 2017. "L'aspiració de Bankia és deixar-nos la pell amb la idea de tornar els ajuts públics", ha garantit. Sobre això, ha admès que privatitzar l'entitat en l'actualitat implicaria perdre una quantitat "significativa" dels ajuts davant del valor actual al mercat. "No és la manera més intel·ligent", ha apuntat, mentre ha advocat per una privatització similar a la d'Argentaria.

Un govern de Podemos i Brexit

Preguntat per si continuaria al capdavant de l'entitat si arriben al Govern partits com Podemos, que proposa un model de banca pública, el president de Bankia ha reafirmat que l'equip gestor de Bankia està compromès amb l'actual projecte, que té un mandat "clar": una gestió professional sense ingerències polítiques per crear valor i tornar els ajuts públics. Bankia ha tornat 1.627 milions després de la venda d'un 7,5% de la participació del FROB i el repartiment dels dos primers dividends en la història de l'entitat.

"Si aquell mandat es modifica, ja veurem", s'ha limitat a assenyalar, per després insistir que prendrà una decisió en funció de si arriben a materialitzar-se o no les esmentades hipòtesis. "Si no arriba (aquesta hipòtesi de Podemos en el Govern), no s'ha de prendre cap decisió", ha reflexionat.

Finalment, Goirigolzarri ha donat per conclòs el "gruix" de l'ajustament de plantilles i oficines en el sector bancari i ha avisat que el Brexit seria una "molt mala" notícia per al Regne Unit i per a Europa, tant des del punt de vista econòmic com a polític. "M'encantaria que el Regne Unit es mantingués a la UE", ha defensat.