Els Estats Units han fet un pas més en l’escalada militar contra el narcotràfic amb el desplegament del seu portaavions més gran, el USS Gerald Ford, al mar Carib. L’anunci, fet públic aquest divendres pel Pentàgon, suposa una demostració de força enmig de la creixent tensió amb Veneçuela i, més recentment, amb Colòmbia, arran dels últims atacs contra narcollanxes presumptament vinculades al tràfic de drogues. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha ordenat l’enviament tant del portaavions com del seu grup d’atac a l’àrea de responsabilitat del Comandament Sud, amb l’objectiu de reforçar l’ofensiva dictada pel president Donald Trump per eliminar les organitzacions criminals transnacionals. Segons ha explicat el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, la presència del Gerald Ford permetrà “detectar, monitorar i desmantellar actors i activitats il·lícites” que, a parer de Washington, amenacen la seguretat i la prosperitat del territori nord-americà. En paraules del mateix portaveu, les forces desplegades “enfortiran i ampliaran les capacitats existents per frenar el narcotràfic” i suposen una ampliació significativa dels recursos destinats a combatre aquest tipus d’organitzacions.

Amb l’arribada del portaavions Gerald Ford, els Estats Units reforcen encara més la seva presència militar al Carib en el marc de la campanya contra el narcotràfic impulsada per l’administració Trump. El desplegament del gegant naval s’afegeix al contingent que el Pentàgon manté a la zona des de l’estiu, format per tres vaixells d’assalt i transport amfibi, avions de combat F-35B, avions de patrulla marítima P-8 i drons de reconeixement MQ-9. Trump presenta l’acumulació de força militar com un intent de frenar les rutes del narcotràfic, però ha generat una escalada de tensió diplomàtica amb diversos governs del continent. En les darreres setmanes, les forces nord-americanes han destruït una desena d’embarcacions al Carib i al Pacífic oriental, en operacions que han deixat diverses víctimes mortals d’origen veneçolà i colombià. Els governs de Nicolás Maduro i Gustavo Petro han denunciat aquests atacs com a execucions extrajudicials i han acusat Washington de vulnerar el dret internacional sota la coartada del combat contra les organitzacions criminals.

La tensió a la regió ha escalat encara més després que, aquest mateix divendres, Hegseth anunciés un nou atac de l’exèrcit nord-americà contra una embarcació suposadament vinculada al Tren de Aragua, una organització criminal de Veneçuela. Segons la versió del Pentàgon, la narcollanxa va ser destruïda al mar Carib i sis dels seus ocupants, a qui Hegseth ha qualificat directament com a “narcoterroristes”, haurien mort durant l’operació. Aquesta nova acció militar arriba en un moment d’alta tensió amb el règim de Maduro, que acusa els Estats Units de violar la sobirania veneçolana i d’utilitzar la lluita contra el narcotràfic com a pretext per interferir en la seva política interna. Mentre la Casa Blanca continua augmentant la pressió militar i discursiva, Veneçuela alerta que es troba davant una amenaça d’agressió exterior que podria tenir conseqüències greus per a l’estabilitat regional.

Trump sanciona Petro

Amb Colòmbia, la relació tampoc passa pel seu millor moment. Aquest mateix divendres, l’administració Trump ha intensificat l’ofensiva diplomàtica contra Petro amb la imposició de sancions directes contra el dirigent llatinoamericà i figures del seu entorn més pròxim. L’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC) del Departament del Tresor ha inclòs en la seva “llista negra” la primera dama Verónica Alcocer, el fill del president, Nicolás Petro, i el ministre de l’Interior, Armando Benedetti. Les sancions impliquen el bloqueig dels seus actius als Estats Units i la prohibició de mantenir-hi qualsevol relació econòmica. L’escalada arriba després d’un intercanvi de declaracions molt tens entre els dos mandataris. Trump va acusar Petro de ser un “perdonavides i mal paio que produeix molta droga”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!