La Generalitat haurà de tornar entre 2017 i 2018 un total de 9.447 milions d'euros pels préstecs que ha anat sol·licitant a l'Estat des de 2012, quan es va adherir al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i a altres mecanismes extraordinaris de provisió de liquiditat a les comunitats. Segons dades facilitades a Efe pel Departament d'Economia de la Generalitat, aquest és l'import total de les amortitzacions dels préstecs -bona part dels quals lligats al FLA- corresponent a 2017 i 2018. En concret, la Generalitat haurà de retornar 3.992,9 milions el 2017 i 5.454 milions l'any que ve.

El FLA

El 2012, poc després de sol·licitar el rescat per a la banca espanyola a la UE, l'Estat va crear l'anomenat Fons de Liquiditat Autonòmic. Amb la prima de risc disparada, les comunitats van veure tancat el seu accés als mercats, i el llavors conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va reclamar amb insistència la creació d'uns "hispabonus", una espècie d'emissions conjuntes de deute de l'Estat i les comunitats amb la garantia del Tresor Públic. Finalment, el Govern espanyol va optar per crear el FLA, un mecanisme de provisió de liquiditat a les comunitats gestionat per l'Institut de Crèdit Oficial i que consisteix, en la pràctica, que l'Estat s'endeuta en lloc de les comunitats i després els presta els diners. Així doncs, les comunitats adherides al FLA van signar durant diversos exercicis préstecs a deu anys amb l'Estat per cobrir el dèficit generat durant els anys de la crisi i per poder atendre així els serveis socials bàsics. Aquests préstecs es van concedir amb els dos primers anys de carència, però passat aquest període, les comunitats han hagut de començar a amortitzar capital.

La difícil recuperació

La recuperació econòmica ha fet augmentar la recaptació fiscal en els últims anys i les comunitats han pogut reduir de mica en mica els nivells de dèficit, però de moment segueixen depenent del FLA, encara que Catalunya ja ha començat a temptejar el terreny per tornar a emetre deute. Tots aquests factors han fet, a la pràctica, que part dels diners que ara es reclama al FLA -la Generalitat va demanar aquest any 7.345 milions- ja s'estigui utilitzant per retornar els recursos demanats en anys anteriors a través d'aquest mateix mecanisme. El 2017, per exemple, les amortitzacions del FLA pugen 3.992,9 milions d'euros, dels quals 833,1 milions corresponen al FLA del 2012; un total de 1.351,8 milions al FLA del 2013; 989,1 milions al del 2014 i 818,9 milions als mecanismes de pagament a proveïdors. El 2018, la "factura" del FLA s'elevarà fins als 5.454 milions d'euros, dels quals 833,1 milions corresponen a l'amortització del FLA del 2012; 1.351,8 milions al FLA del 2013; 989,1 milions al FLA del 2014; 1.411,5 milions al del 2015; 49,6 milions a l'anomenat FLA social i 818,9 milions als mecanismes de pagament a proveïdors.

Interessos excessius

A més d'amortitzar capital, la Generalitat ha pagat en interessos associats al FLA un total de 1.950,7 milions d'euros entre 2012 i 2016, i estima que abonarà uns 384 milions aquest any. En els últims anys, la Generalitat s'ha queixat que, durant la major part d'exercicis que és vigent el FLA, ha hagut de pagar un interès extra al pagat per l'Estat per col·locar el seu deute, i ha denunciat que el FLA és fruit de les carències de l'actual sistema de finançament autonòmic.

Deute en mans de l'Estat

Amb aquest escenari de fons, tant el Govern espanyol com les comunitats han començat a obrir el debat sobre el futur del FLA com a mecanisme de provisió de liquiditat a les comunitats i sobre el deute que hi està associat, ja que, en el cas de Catalunya, un 66 % del seu deute, que se situa en els 75.098 milions, ja és en mans de l'Estat.