Els darrers pressupostos municipals recollits a l'Idescat marquen les partides més i menys àmplies a que la majoria dels ajuntaments han destinat els seus pressupostos l'any 2021. Malgrat tenir l'aprovació pública, fins i tot dels del 2023, la comparativa general la podem trobar en els que ofereix l'Institut d'Estadística de Catalunya, que ja marquen la línia que s'ha seguit després de la pandèmia de la covid.

Així doncs, els increments han estat notoris i ja superen els 11.000 milions al llarg dels 947 municipis. Una tendència que també es manté actualment. Si ens fixem en els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona per enguany, arriben als 3.595 milions, una xifra rècord per aquest municipi. 

A Catalunya, les actuacions de caràcter general s'emporten la major part del pastís, és a dir, aquelles que es destinen pel funcionament dels ajuntaments. Dels 2.529,78 M/€, hi trobem 1.605,17 M/€ en serveis de caràcter general; administració financera amb 506 M/€; o òrgans de govern amb 188 M/€. Unes despeses que s'han incrementat un 25% en la darrera dècada, un dels creixements més significatius.

Urbanisme

Altres partides amb més inversió a Catalunya són: serveis de caràcter general (1.605,17 M/€); benestar comunitari (1.564 M/€); habitatge i urbanisme (1.345,20 M/€). Novament, el mirall del que marca Barcelona és un bon reflex pel que fa al repartiment. Pels pressupostos del 2023 de la capital catalana, es va aprovar destinar 338,1 milions a les grans obres ja iniciades com la Meridiana, les Glòries, la connexió del tramvia, la transformació de la Via Laietana i la Rambla, els eixos verds de l'Eixample i el nou Port Olímpic. A aquests projectes, se sumen el túnel de la Rovira i els estudis per continuar la cobertura de la ronda de Dalt.

La seguretat, secundària

Les que s'han incrementat significativament són les lligades a la seguretat: de 736 milions d'euros l'any 2010 als 981,50 M/€ de l'any 2021. Una de les poques partides que, any rere any, sempre s'han incrementat. Són xifres significatives ja que, a través de les policies locals, els municipis tenen més marge per augmentar les actuacions que creuen pertinents. Malgrat tot, encara estan lluny d'assolir les partides anteriorment esmentades, com els recursos per al funcionament de l'ajuntament. En concret, la diferència és d'un 61% negatiu per la seguretat.

Un dels casos més il·lustratius és la proposta del programa del candidat del Partit Popular a Badalona, Xavier Garcia Albiol, que va més enllà del reforç en la seguretat i ha promès en aquesta campanya crear una regidoria contra les okupacions si aconsegueix l'alcaldia. Així com també reforçar la seguretat amb la recuperació de la Unitat Omega en el cos de la Guàrdia Urbana de la ciutat basada en el que es coneix com a "actuació immediata". I tornant a Barcelona, un dels punts més conflictius que li retreuen la resta de candidats a Ada Colau és el no lideratge en seguretat.

I el comerç de proximitat?

Un altre aspecte on els municipis tenen un major marge de maniobra és en el foment de les petites i mitjanes empreses i, especialment, en el sector del comerç. En general, la despesa que es destina a fomentar-lo és baixa: 301,31 M/€. Si transformem la dada al percentatge total que representa, només arriba a un 2%. A més, en aquesta partida també s'engloben altres recursos com el turisme. 

Poca inversió en transport públic

La dada de la inversió en transport públic és minsa: 285,83 milions d'euros, molt allunyada d'altres com el que es destina a l'administració financera dels municipis, amb 506,47 M/€. Així doncs, el transport es troba lleugerament per sobre d'altres partides més secundàries com el que es destina als costos dels òrgans de govern que està en 188,42 milions d'euros. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que el transport públic municipal, majoritàriament la xarxa d'autobusos, pot anar complementat d'altres pressupostos, sobretot en aquells municipis que integren l'Àrea Metropolitana de Barcelona que procedeixen d'altres institucions. No obstant, és una partida que acaba situant-se, de mitjana general, de la taula mitja cap per avall.

I una dada curiosa que podem trobar municipi per municipi, però no de forma general és la que es destina a la neteja. Aquesta pot sortir de diferents sectors que es detallen a l'Idescat, però no en un punt concret. A tall d'exemple, hi ha l'àrea de medi ambient amb 365 M/€; o benestar comunitari que es dispara en els 1.564 M/€.

Altres minoritaris

A l'altra cara de la moneda, trobem partides que són pràcticament invisibles en els pressupostos municipals catalans. De mitjana, les pensions se situen a la cua (4,22 M/€); investigació i innovació (4,38 M/€); agricultura, ramaderia i pesca (4,43 M/€). De totes les xifres donades, la que ha experimentat un canvi més significatiu són les pensions, que constata la tendència clara a l'empobriment del sistema actual de l'Estat i el reforç que es necessita ampliant l'edat de jubilació fins als 67 anys o altres mesures de la darrera proposta, amb el vistiplau de la Unió Europea, impulsada pel ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá. Així doncs, dels 33 milions d'euros que es destinaven l'any 2010, ara no s'arriba ni als 10 M/€. Malgrat tot, el gruix de les pensions emana directament i de forma majoritària, dels pressupostos estatals.

Pel que fa a la sanitat, també ha patit un descens significatiu i ara es destinen 97 milions en el conjunt dels municipis catalans, fa menys d'una dècada superava els 126 M/€. En darrer terme, les que s'han mantingut estables al llarg de tots aquests anys són les lligades a regidories específiques com la cultura amb 667,87 milions d'euros; l'esport amb 356,66 milions d'euros; o l'educació amb 787,89 milions d'euros.

 

Una dada final significativa la trobem amb l'impuls de les ajudes dels Fons Next Generation que han anat a favor de retallar el deute púbic global i ja se situa en els 455,16 milions d'euros, segons les darreres dades proporcionades per l'Idescat. Una xifra que s'havia arribat a duplicar el 2015, quan va tocar el pic dels 817,35 milions d'euros.