El president d'honor del grup Freixenet, Josep Ferrer Sala, ha presentat una oferta "ferma" i per escrit per comprar el 51% del capital als membres de les famílies fundadores amb l'objectiu de resoldre la crisi accionariat  i aconseguir que la companyia segueixi sent familiar.  Més concretament, el patriarca de 91 anys que encapçala la branca dels Ferrer amb un 42% del capital ha realitzat segons La Vanguardia una oferta a títol personal, valorant el 51% de la multinacional catalana en 230 milions, el que suposa una xifra lleugerament inferior als 255 milions que hauria de valdre aquest percentatge d'accionariat en base a l'oferta no vinculant del grup vinícola alemany Henkell. 

Les reaccions familiars no s'han fet esperar. Mentre que els Ferrer dirigits pel conseller delegat i fill del patriarca, Pedro Ferrer Noguer, semblen disposats a tot per continuar comandant Freixenet, els Hevia que aglutinen un 29% del capital, són partidaris de vendre. Entremig, els germans Bonet amb un altre 29%  segueixen sense compartir una estratègia unànime. Per una banda, el president José Luis Bonet i la seva germana Pilar Bonet s'han mostrat propers als Ferrer i aposten per la continuïtat familiar de la multinacional del cava i per l'altra, els Hevia compten amb el suport de Pedro Bonet, president del Consell Regulador del Cava i director de comunicació, i Eudald Bonet, també molt crític amb els Ferrer. En total, un 44% del capital de Freixenet podria estar a la venta. 

 

En un moment clau per la proximitat de la campanya de Nadal que aquest any tornarà a comptar amb les integrants de l'equip espanyol de gimnàstica rítmica, José Ferrer ha apostat per la tranquil·litat. I és que el que és també l'únic supervivent de la segona generació de Freixenet s'ha compromès a formalitzar la venda en un document privat abans de final de mes i completar el pagament abans del pròxim 31 de juliol. Els Ferrer volen finançar l'operació amb el suport del Banco Santander malgrat que no descarten repagar després parcialment el crèdit permetent l'entrada d'accions externes com la de Henkell amb un acord industrial amb col·laboració comercial. Ara bé, sempre en qualitat d'accionista minoritari, tal i com els Ferrer sempre han volgut per tal de perpetuar l'hegemonia familiar.