Les crisis no afecten tothom per igual. Aquesta és una lliçó que van aprendre els ciutadans en la crisi del 2008 i que es repeteix ara amb la crisi energètica i econòmica derivada de la guerra d'Ucraïna, que ha tornat a impactar de ple a les llars més vulnerables. Encara que donis el Govern s'han intentat implementar ajuts per a les famílies més afectades per una pujada de preu sense precedents en l'energia, especialment en la llum i el gas, aquestes no han estat suficients per mitigar el seu efecte. Així, aquest 2022 els espanyols en una situació més complexa, el 20 % de la població espanyola amb els ingressos més baixos, dedicaran un 8,8% del seu pressupost total a pagar les seves diferents factures energètiques, mentre que el 2020 aquest percentatge era del 5,6%, la qual cosa es tradueix en un increment de 550 euros anuals, segons un nou estudi de Cambridge Econometrics. Si es compara amb una llar mitjana que forma part del 20% de la població amb els ingressos més alts, aquests dedicarà el 5,09% de la seva despesa total a l'energia, mentre que el 2020 aquest percentatge era del 3,34%.
La importància de les renovables
L'informe s'endinsa en com l'increment del preu dels combustibles fòssils a causa de la invasió russa d'Ucraïna està contribuint "de forma desmesurada" als pics d'inflació a Espanya, on el setembre passat es va situar en el 8,9% en taxa interanual i en els dos mesos anteriors va superar el 10%. De fet, els combustibles fòssils, tant per al transport com el gas natural, van suposar aproximadament el 23% del total de la inflació interanual registrada el maig, el 25% de la que es va produir al juny i el 19% de la de juliol, detalla l'informe.
Segons els redactors de l'informe, les energies renovables semblen la solució per a una situació molt complicada, encara que la seva implantació porta temps i és complexa. Així i tot, es veu com la millor alternativa, sobretot si es té en compte la volatilitat dels preus mundials dels combustibles fòssils i el seu impacte en les economies quan els seus preus són alts. "Impulsar la quota de renovables augmenta la independència energètica, redueix l'exposició dels consumidors nacionals als preus del mercat mundial i té el potencial de fer baixar els preus de l'electricitat a llarg termini", assevera.
El topall al gas de Sánchez, un encert amb lletra petita
D'altra banda, l'anàlisi de Cambridge Econometrics destaca que entre les mesures adoptades pel govern espanyol per maldar de pal·liar l'alça dels preus energètics, el conegut com a topall al gas o 'mecanisme ibèric' (que va entrar en vigor el passat 15 de juny) ha "reduït i estabilitzat significativament" els preus a l'engròs de l'electricitat a Espanya en comparació amb altres països europeus, com França, per exemple. Això ha provocat que en els últims dies els consumidors espanyols hagin pogut pagar l'electricitat a un preu molt més econòmic que altres veïns europeus. De tota manera, la mesura també té lletra petita, ja, adverteix que aquesta mesura "té un alt cost" i avisa que "a llarg termini" aquestes intervencions d'emergència podrien evitar-se invertint en l'emmagatzemament en bateries i en energia hidroelèctrica de bombatge per reemplaçar al gas als pics de demanda d'electricitat.