Els germans Higini i Ramon Cierco, examos de Banca Privada d'Andorra (BPA), i l'ex ceo del banc, Joan Pau Miquel, han presentat una querella als jutjats contra algunes autoritats bancàries andorranes i gestors per una presumpta operació fraudulenta d'uns 80 milions d'euros que hauria causat perjudici als actuals clients, una vegada nacionalitzada l'entitat.

En l'escrit remès aquest dijous, els querellants acusen personalment membres de l'Agència estatal andorrana de Resolució d'Entitats Bancàries (Areb), a administradors de BPA designats pel Principat, al consell de Vall Banc i a representants del fons JC Flowers.

Suposats "beneficis il·lícits" de 80 milions

Segons els querellants, aquests haurien realitzat presumptes maniobres financeres, amb el banc ja públic, que haurien pogut suposar uns "beneficis il·lícits" de més de 80 milions en perjudici per a actuals clients i, en un futur, de cara la liquidació del banc intervingut, en via de resolució. Els antics accionistes qüestionen que, en el moment de crear-se Vall Banc, BPA transfereixi sota supervisió de l'Areb una sèrie de béns al nou banc valorats en 70 milions, necessaris per arrencar l'activitat.

En el seu escrit constaten que Vall Banc, en coordinació amb Areb, va emetre després unes obligacions convertibles en accions pel mateix valor, si bé una vegada publicats els comptes, "els esmentats traspassos no han tingut l'equilibri que es pressuposava i s'haurien dut a terme operacions tendents a descapitalitzar més si era possible" l'entitat intervinguda. En concret apunten que els balanços de Vall Banc reconeixen que els béns que al seu dia va rebre de BPA i que l'Areb va valorar en 70 milions, en realitat valen més de 96,5 milions, segons sostenen.

"Amb aquesta operació, BPA el dia que va rebre una paper investit d'obligacions convertibles valorat en 70 milions d'euros ja estava deixant de percebre més de 26,5 milions", afirmen els querellants. Més tard, JC Flowers va adquirir les obligacions i l'operació de compravenda, segons les taxacions encarregades pels mateixos querellants, no hauria suposat al fons un desemborsament superior als 15 milions, amb la qual cosa s'hauria produït un menyscapte de 55 milions a BPA, segons afirmen els querellants.

La querella també considera que l'Areb va actuar "amb arbitrarietat total i sense prendre cap mesura per evitar la il·licitud dels seus actes", com hauria estat un peritatge, la qual cosa suposaria sota el seu punt de vista una presumpta prevaricació amb el greuge d'haver estat comesa per autoritat o funcionari, a més d'una administració deslleial de béns públics.