L’Estat espanyol és l’onzè de la Unió Europea amb menys pressió fiscal, segons un estudi publicat per l’Eurostat, l’oficina d’estadística europea. La recaptació d’impostos suposa un 34,6% del PIB espanyol, una xifra que se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea (40%) i de l’Eurozona (41,4%). De fet, les dades de l’Eurostat indiquen que la pressió fiscal a Espanya ha caigut en els darrers 10 anys, passant del 35,9% el 2005 al 32,1% el 2010 i al 34,6% el 2015. L’estudi indica amb més detall que a Espanya el 12% del PIB està vinculat als impostos de producció i importació, dels quals un 6,5% correspon a l’IVA; el 10,1% als de la renda i la riquesa; i el 12,3% a les cotitzacions socials.

En la XXI Trobada d'Economia a s'Agaró organitzada per la Fundació Olof Palme, el secretari de la Hisenda espanyola, José Enrique Fernández Moya, va anticipar que malgrat que els pressupostos de l'Estat per al 2017 s'estan negociant, no es preveu modificar cap dels principals impostos. 

A la meitat del rànquing europeu

Les dades publicades per l’Eurostat mostren que l’Estat espanyol és exactament a la meitat del rànquing europeu pel que fa a recaptació en impostos sobre la renda i la riquesa. Mentre que al conjunt de la UE suposen un 13% del PIB, a Espanya representen un 10,1%, del qual un 7,4% es deu a la pressió fiscal dels ingressos individuals, i un 2,4% als beneficis i ingressos de les empreses, és a dir, a l’impost de societats. A la resta de la UE, la pressió a les famílies és dos punts més elevada (9,4%), mentre que en l’empresarial està només una dècima per sobre (2,5%). 

El percentatge d’impostos respecte al PIB és molt divers entre estats membres de la Unió Europea. Els que contribueixen més amb els seus impostos a la riquesa del país són els francesos, amb una pressió fiscal que suposa el 47,9% del PIB, seguits dels danesos (47,6%), els belgues (47,5%), els austríacs (44,4%), els suecs (44,2%), els finlandesos (44,1%) i els italians (43,5%). En canvi, a Irlanda, on els impostos suposen el 24,4% del PIB, és on contribueixen menys, seguida de Romania (28%), Bulgària (29%), Lituània (29,4%) i Letònia (29,5%). 

Si es tenen en compte els tipus d’impostos, a Suècia és on paguen més per producció i consum, un 22,1% del PIB, seguida de Croàcia (19,7%) i Hongria (18,9%). A l’altra cara de la moneda hi ha de nou Irlanda (8,9%) i Alemanya i Eslovàquia (totes dues amb un 11%). Pel que fa als impostos en la riquesa i els ingressos, els països amb més pressió fiscal són Dinamarca (30,4% del PIB), Suècia (18,4%), Bèlgica (16,7%) i Finlàndia (16,6%). En canvi, a Bulgària (5,4%), Lituània (5,5%) i Croàcia (6%) és on la contribució dels impostos sobre la renda al PIB és menor.