Associacions i fundacions econòmiques han defensat en un manifest aprovar l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, perquè "amb el seu actual disseny i configuració, està esgotant la seva capacitat", informen els promotors del manifest aquest diumenge a Europa Press. L'Aeroport va vorejar la seva capacitat màxima el 2019 –any previ a la pandèmia– en acollir a les seves instal·lacions a prop de 53 milions de viatgers, adverteix el text, entre els signants del qual hi ha Cambra de Barcelona, Pimec, Foment del Treball, Cercle d'Economia, Esade i Racc.

Els promotors celebraran un acte reivindicatiu el dimecres 2 de juny per recolzar l'ampliació prevista en el pla director: consisteix en una nova terminal satèl·lit i en ampliar 500 metres una de les pistes paral·leles, amb una inversió estimada de 1.700 milions d'euros en 2022-26. Els signants del manifest asseguren que la pandèmia ha causat una treva no desitjada a l'activitat de l'Aeroport, encara que ara "sembla estar arribant al seu final", i l'ampliació podria contribuir a la recuperació econòmica de Catalunya després d'aquesta crisi, i al seu creixement.

Objectius de competitivitat

El text, que recull la mateixa agència, destaca la importància de disposar d'un aeroport "competitiu per tot el que aquest significa en ocupació de qualitat, capitalitat mediterrània, desenvolupament industrial, logístic, innovador i de l'economia del visitant".

També sosté que l'ampliació –la inversió del qual és d'entre 1.600 i 1.700 milions d'euros– faria que l'Aeroport passés de generar el 7% del PIB de Catalunya al 9%, i atrauria "iniciatives empresarials internacionals" cap a Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya.

Hub internacional

Per tot això, els signants defensen construir la terminal satèl·lit ja prevista i allargar una de les pistes, obres que donarien una "dimensió adequada per aconseguir un paper destacat de hub", així com mantenir el camp de vol de 90 vols per hora amb el qual es va fer i es va plantejar el seu pla director vigent, que ara es desplega totalment.

D'aquesta forma es reforçaria aquest paper de hub internacional per atreure vols intercontinentals i de llarga distància, perquè "Barcelona ha de poder escollir el tipus de visitant que li comporta més valor afegit en termes de coneixement, inversió, tecnologia i cultura".

Vols transoceànics

L'ampliació ha de caracteritzar-se per "la seva connectivitat amb Europa, i especialment amb la resta del món, amb una importància creixent dels vols transoceànics,", i fa falta aprofundir en la connectivitat ferroviària de l'aeroport, sigui en Rodalies o l'AVE.

Així, defensa una gestió de l'Aeroport de 'quilòmetre zero' per superar les limitacions –en les seves paraules– que impedeixen d'abordar destinacions interessants per a la societat catalana, i la seva ampliació permetria "situar a Catalunya i Barcelona al món, i no només convertir-se en una destinació de turisme sostenible, sinó dinamitzar l'activitat econòmica".

Biodiversitat

Aena "s'ha de comprometre" que les actuacions projectades per consolidar l'Aeroport compensin els espais naturals afectats, i a la creació d'un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l'actual.

Per això, el text, del que es fa eco Europa Press, reclama el consens de totes les administracions i poblacions implicades mitjançant un diàleg "sincer" per fer possible una ampliació compatible amb la protecció de la biodiversitat impulsant mesurades compensatòries i proporcionades.

Port de Barcelona

L'ampliació ha de ser "plenament conciliable amb el Port de Barcelona" pel desenvolupament harmònic d'ambdues infraestructures, i és inajornable –diu literalment– des del punt de vista del vessant pressupostari i regulador del sistema aeroportuari.

Alhora, les entitats demanen a Aena que mantingui el "seu compromís amb els plans de futur" dels aeroports de Girona-Costa Brava i Reus (Tarragona) mitjançant inversions, ja que són imprescindibles en el sistema aeroportuari català i motors socioeconòmics.

"És necessari que es prioritzin les infraestructures públiques i privades vitals per al país i per al seu desenvolupament, que li permeti competir internacionalment i permeti reduir el seu dèficit històric denunciat per la societat civil catalana", conclou el manifest.

 

 

Imatge principal: una terminal de l'Aeroport de Barcelona / EP