Els pèrits judicials Santiago Ruiz-Clavijo i Pablo Hernández tornaran a declarar aquest dimecres 14 i dijous 15 davant del jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, encarregat de la instrucció del 'cas Popular'. Després de la presentació el 2019 d'un primer informe, que va concloure que Banc Popular era una entitat solvent, els inspectors del Banc d'Espanya han estat citats novament per ratificar l'ampliació al mateix sol·licitada pel mateix magistrat, basant-se aquesta vegada en l'aplicació amb efectes retroactius dels criteris comptables recomanats arran de l'entrada en vigor l'1 d'octubre de 2016 de la Circular 4/16.

En aquest contrainforme, que va ser lliurat el passat 13 de juny i al que va tenir accés Servimedia, i que Ruiz-Clavijo i Hernández presentaran ara en seu judicial, els experts tornen a subratllar que a finals de 2015 el Banc Popular complia la normativa internacional financera (NIIF). Així mateix, i malgrat esgrimir d'inici que "no és possible" quantificar les hipotètiques pèrdues registrades en el marc suggerit, els pèrits judicials realitzen finalment en aquesta ampliació del seu informe una estimació de pèrdues teòriques per l'aplicació retroactiva de les conclusions de la seva inspecció, que eren meres recomanacions prospectives.

Una contradicció, la de remuntar aquestes conclusions a l'exercici 2015, que segons exposa l'assessor sènior de l'FMI José Antonio Iturriaga Miñón, suposa una "incorrecció absoluta". Precisament, aquest és un dels arguments de l'informe pericial firmat per l'assessor de l'FMI, qui ratifica "les conclusions del primer informe pericial del Banc d'Espanya del 8 d'abril de 2019" segons el qual, la resolució de Banc Popular es produeix com a conseqüència d'una "crisi de liquiditat", en no disposar de diners en caixa ni de béns fàcilment canviables, "i no de solvència", en mancar l'entitat de deutes.

Referent a l'aplicació dels nous estàndards comptables a partir d'octubre de 2016, Iturriaga Miñón puntualitza que va ser el Banc Central Europeu el que un mes després, arran d'una inspecció prudencial (OSI) sobre els refinançaments de Banc Popular, "va requerir un pla per al seu registre el desembre de 2016, una vegada que la normativa comptable a Espanya s'havia adaptat (amb l'entrada en vigor de la Circular 4/2016 l'1 d'octubre de 2016) a requisits i criteris més exigents sobre refinançaments".

En aquest sentit, el Consell d'Administració presidit per Ron va dissenyar aquest pla – denominat Sunrise – per resoldre les debilitats detectades l'incompliment de les quals donaria lloc a accions supervisores i sancions, i que, en aquest cas, mai no va arribar a ser implementat pel seu successor, Emilio Saracho.

Absència de requeriments

Després de recalcar que no es va produir cap "requeriment ni pel BCE ni per cap altre supervisor" arran de la inspecció prudencial i prospectiva (no comptable) corresponent a l'exercici 2015, Iturriaga subratlla a més que "el BCE no va considerar que els resultats de la inspecció indiquessin un dèficit de provisions o un problema de solvència que s'hagués de tenir en compte en els estats financers que van servir de base per a l'ampliació de capital".

Finalment, la pericial en poder del jutge Calama conclou que el BCE no va considerar incorrectes els comptes anuals ni la informació de l'ampliació de capital "perquè els resultats de les inspeccions no són comptables sinó recomanacions prudencials i, d'adoptar-se, de registre prospectiu". Així mateix, Iturriaga Miñón considera que "la manera de registrar-se prospectivament és prova que no hi havia errors en la comptabilitat anterior, i en particular en la de tancament de l'exercici 2015". Per tant, incorporar aquestes recomanacions en el compte de resultats de Banc Popular hauria de considerar-se tècnicament, i segons la normativa comptable, com "un canvi d'estimacions per informació posterior i mai errors del passat", finalitza el consultor de l'FMI.

Depuració de responsabilitats

Més enllà dels resultats de l'exercici 2015, la investigació se centra en les presumptes anomalies comptables registrades en l'ampliació de capital per valor de 2.500 milions d'euros, així com en les respectives responsabilitats dels seus directius referent a la relació de l'entitat amb la societat de capital risc amb seu a Luxemburg, Thesan Capital.

En aquest sentit, una nova pericial elaborada per l'inspector d'entitats de crèdit del Banc d'Espanya, Rubén Manso, analitza el govern corporatiu del Popular durant el mandat d'Ángel Ron a fi d'aclarir si hi va haver o no mala praxi en la comptabilitat en el marc de l'ampliació de capital. En aquest sentit l'informe assenyala que no van existir incompliments en matèria de govern corporatiu ni de control intern" i destaca que es van implementar "estratègies, polítiques i processos robustos i sistemes per identificar, mesurar, gestionar i monitorar el risc de liquiditat" d'acord amb el criteri del Banc d'Espanya. I afegeix que l'ampliació de capital s'"emmarcava com una solució estratègica per solucionar el problema de provisions" d'una entitat, que comptava amb l'assessorament d'experts independents "tant de l'àmbit legal com financer".

L'informe també subratlla que el fullet de l'ampliació lliurat als inversors "sí permetia concloure que la destinació de l'ampliació era l'increment de les cobertures comptables dels actius del Banc en un import de fins a 4.700 milions d'euros, la qual cosa anava a ocasionar pèrdues en aproximadament 2.000 milions", per la qual cosa aclareix els dubtes sobre la fiabilitat dels comptes presentats.

Finalment, i quant a la peça separada per investigar els crèdits que el Popular va concedir a clients que van anar a l'ampliació de capital, Manso afirma que els membres del Consell d'Administració "no tenien coneixement del finançament vinculat a la compra d'accions de l'ampliació". Mentre que, referent a Thesan Capital, aquesta nova pericial en poder del jutge d'instrucció acaba que "l'operació de reestructuració no va ser objecte de deliberació per part del Consell d'Administració" presidit per Ron, ja que "va ser proposada" pel Comitè de Compres i Dacions en Pagament, dependent del Comitè de Direcció liderat pel llavors Conseller Delegat.