El ple de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha estimat parcialment els recursos de Catalunya, Andalusia i Astúries contra l'acord del Consell de Ministres de 30 d'agost del 2013 que va fixar la distribució entre les comunitats autònomes de règim comú dels objectius generals d'estabilitat pressupostària i de deute públic per a l'any 2013, que queda anul·lat.

El Suprem dóna la raó a la Generalitat i ha anul·lat l’acord del Consell de Ministres que situava el dèficit fiscal de Catalunya en el 1,58%, quan el Govern l’havia situat al 2’5%.

L'Alt Tribunal dóna la raó a Catalunya i anul·la l'acord "en ser conseqüència de l'acord de 13 de juliol de 2013 que el Suprem ha considerat sense eficàcia jurídica".

La demanda del Govern català recollia que "els esforços de consolidació fiscal s'han de repartir de forma justa entre les diferents administracions tenint en compte els serveis que presten”.

En el moment de presentar el recurs, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va criticar que l’executiu de Rajoy s’havia adjudicat la majoria del marge permès per la UE en les exigències per reduir el dèficit, mentre que les autonomies s’havien quedat un percentatge inferior a la despesa pública que havien de suportar, que és un terç del total.

El Govern defensava que la Llei d'estabilitat determina que les autonomies han de conservar en els seus límits la proporció del seu pes del 37% en el dèficit estructural d'Espanya el 2012, la qual cosa s'incomplia en els acords del Consell de Ministres de 28 de juny i 12 juliol 2013 que van establir el repartiment del dèficit per al període 2013-2016.

Del 2014 al 2016, no es toquen

D'altra banda, els gairebé 40 magistrats que integren aquesta Sala, que donaran a conèixer les seves resolucions sobre aquest assumpte en els dies vinents, han rebutjat altres recursos presentats per aquest mateix concepte per part de Catalunya i Andalusia relatius a l'acord de la mateixa data que va establir la distribució entre comunitats dels objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per al trienni 2014-2016.

La Generalitat va recórrer al Suprem els dèficits fixats pel govern de l’Estat espanyol els anys 2013, 2014, 2015 i 2016. Els recursos es van presentar el març del 2015, i un any després l’Alt Tribunal ha resolt a favor de la Generalitat un dels recursos, el del 2013. La resta no els admet i per tant queda el límit per al dèficit fiscal com va determinar el consell de Ministres:

El del 2014 queda en l'1%, davant el 2’2% que estimava la Generalitat. El del 2015, 0’7%, per contra el que havia previst el Govern de l'1’6%. I el 0’2% pel 2016 en comptes del 1'01%.

En aquest cas es desestimen els recursos i s'avala l'acord "al procedir de l'acord del 28 juny 2013 que sí va ser ratificat per les Corts Generals", diu el Suprem.

En total eren cinc recursos sobre aquest assumpte els que es van veure aquest dimecres a la Sala, formulats per les quatre comunitats autònomes citades més les Canàries.

Els arguments del Govern

El Govern exposava al Suprem que el que discuteix és que el Consell de Ministres "ha realitzat una distribució no equitativa, desproporcionada i arbitrària" dels objectius d'estabilitat pressupostària entre l'Administració de l'Estat i les comunitats autònomes que suposa per a les autonomies l'obligació de reduir fins 2016 un 104% del seu dèficit estructural, enfront del 43% que ha de reduir l'Administració estatal.

També critica que obligava les autonomies a assolir els objectius que la Llei d'estabilitat fixava per al 2020 en 2016, i demanava al Tribunal Suprem que anul·lés el repartiment del dèficit actual i obligués al Consell de Ministres a establir un repartiment "ajustat al que disposa" l'esmentada llei.