Mario Conde, detingut avui per suposat blanqueig de capitals, va ser condemnat el 2002 a 20 anys de presó per l'anomenat cas Banesto, en el qual es va produir un frau comptable d'uns 3.000 milions d'euros (501.200 milions de pessetes, llavors) i un forat de 3.636 milions (605.000 milions de pessetes).

El Tribunal Suprem va arxivar el cas el 29 de juliol del 2002, gairebé deu anys després que sortís a la llum l'escàndol financer que es va descobrir quan el Banc d'Espanya va cessar l'equip gestor de llavors, presidit per Conde, i va col·locar Alfredo Sáenz Abad, llavors vicepresident del BBV, com a nou president provisional de l'entitat.

La investigació del Banc d'Espanya, que va concloure el febrer de 1996, posava de manifest un frau comptable continuat per part dels gestors de Banesto, que ascendia 501.200 milions de pessetes i un forat de 605.000 milions de pessetes.

Un dels processos més llargs de la història dels delictes econòmics

Atesa la complexitat dels fets analitzats, tant la instrucció com el judici oral van convertir aquest cas en un dels processos més llargs de la història dels delictes econòmics. El judici es va prolongar des de l'1 de desembre de 1997 fins al 3 de desembre de 1999, i la sentència de l'Audiència es va conèixer el 31 de març del 2000. El Tribunal Suprem va decidir augmentar de deu a vint anys de presó la pena imposada per l'Audiència Nacional a l'expresident de l'entitat, Mario Conde.

També va ampliar de sis a deu anys la condemna de l'exconseller Rafael Pérez Escolar i va condemnar a quatre anys de presó al financer Jacques Hachuel i a l'exconseller delegat de Banesto Enrique Lasarte, que havien estat absolts per l'Audiència Nacional, pels delictes d'apropiació indeguda i falsedat en document mercantil, respectivament. Tanmateix, el Suprem va mantenir la pena de tretze anys i vuit mesos per a l'exvicepresident Arturo Romaní i la de sis anys del director general, Fernando Garro.

El 29 de juliol del 2002 Mario Conde, Enrique Lasarte i Rafael Pérez Escolar van entrar a la presó d'Alcalá-Meco i Arturo Romaní a la presó d'Arbreda del Real. L'endemà, Jacques Hachuel va ser empresonat a la penitencieria d'Alcalá-Meco, i Fernando Garro un dia més tard a Arbreda del Real. El 20 de setembre del 2002, Rafael Pérez Escolar i Jacques Hachuel van abandonar la presó d'Alcalá Meco després d'obtenir la llibertat condicional anticipada per malaltia. Pérez Escolar, amb 75 anys i condemnat a 10, va romandre empresonat 54 dies, i Hachuel, de 72 anys, va estar 53 dies tancat a Alcalá Meco.

El Tribunal Suprem va considerar que la retirada de caixa de 300 milions per part de Mario Conde, que segons ell van anar a parar al partit Centre Democràtic i Social, no havia prescrit com havia entès l'Audiència Nacional. I també va considerar que van ser delictes els "artificis comptables", el maquillatge dels comptes en els últims anys de gestió.

Condemna de deu anys i dos mesos

La sentència de l'Audiència Nacional, de 31 de març del 2000, va condemnar Mario Conde a sis anys de presó per un delicte d'estafa, a través del Grup Dorna, i uns altres quatre anys i dos mesos per apropiació indeguda realitzada al Grup de les Cimenteres de Banesto.

També va condemnar a l'exvicepresident de Banesto Arturo Romaní a 13 anys i vuit mesos de presó per les mateixes operacions que a Conde i per l'apropiació indeguda de 1.344 milions de pessetes, comesa a través de l'operació Carburos Metálicos.

Així mateix, va condemnar Fernando Garro a sis anys de presó per apropiació indeguda en Locales Comerciales i a Rafael Pérez Escolar a sis anys de presó per estafa en el Cas Dorna i per apropiació indeguda en Carburos Metálicos. A més, els quatre imputats van ser condemnats al pagament de 7.149 milions de pessetes a Banesto pels perjudicis causats.

En els casos de Conde i Romaní es va afegir la pena de suspensió de càrrec públic i inhabilitació per a l'administració d'empreses durant la durada de la pena. La resta dels acusats van quedar absolts.

El cas Argentia Trust

Anteriorment, el febrer de 1998, Mario Conde havia estat condemnat pel Tribunal Suprem per apropiació indeguda de 600 milions de pessetes en el cas Argentia Trust, això són els diners desviats des de Banesto a aquesta societat instrumental.

Per aquest assumpte va ser sentenciat a quatre anys i dos mesos de presó, al pagament d'una multa de 15 milions de pessetes, a una indemnització a Banesto de 600 milions de pessetes i a la inhabilitació per exercir càrrecs en entitats financeres durant la durada de la pena.

Conde va romandre a la presó més de 17 mesos, encara que des de setembre de 1998 va gaudir del tercer grau restringit i, finalment, va ser posat en llibertat condicional el 10 d'agost de 1999.

No era la primera vegada que anava a presó, ja que el 23 de desembre de 1994 el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón va ordenar el seu ingrés a la presó d'Alcalá-Meco per apropiació indeguda, estafa de 7.000 milions, falsedat documental i maquinació per alterar el preu de les coses durant la seva gestió al capdavant de Banesto. Després de passar 34 dies tancat, el 31 de gener de 1995 va quedar en llibertat provisional sota fiança de 2.000 milions de pessetes.