Les valoracions sobre l'acord pressupostari sobre ingressos entre Govern i comuns han arribat avui al Col·legi d'Economistes de Catalunya, en una roda de premsa en què s'ha preguntat per la matèria als economistes Albert Carreras, Jordi Goula i Modest Guinjoan. "No és una revolució fiscal", han constatat, "en realitat són petits ajustos sobre el conjunt dels ingressos d'un 2% del total sobre tres anys", ha calculat Carreras.

El pacte en sí es basa, principalment, en l'augment de l'IRPF per a les rendes superiors a 90.000 euros, la reducció de la càrrega fiscal per a les inferiors a 12.450 euros i l'eliminació de bonificacions en l'Impost de Successions són les principals novetats del pacte explicat ahir, amb el qual el Govern preveu recaptar 543 milions més l'any. 

L'exsecretari general del departament d'Economia Albert Carreras, que va ser número dos d'aquest departament en l'etapa d'Andreu Mas-Colell com a conseller, ha eludit fer valoracions polítiques del pacte, tot i que ha explicat que l'increment d'impostos es deu al "dèficit fiscal permanent" que pateix la Generalitat, que se situa al voltant del 8%, ha assegurat. "Tenim un problema de finançament i és normal que els polítics facin el possible per resoldre'l", ha comentat Carreras, que ha afegit que ningú desitjaria una fiscalitat més alta, però que "no tenim recursos suficients del model de finançament i tampoc complicitat de l'Estat", de manera que "el cercle no es pot quadrar sense recórrer a una fiscalitat més alta", ha apuntat.

"Dins la lògica" de la negociació

Per la seva banda, l'economista Modest Guinjoan ha assegurat que els augments impositius pactats "entren dins de la lògica de la negociació política". Pel que fa a la reforma de l'Impost de Successions, que ha de reportar 189 milions addicionals, Carreras ha comentat que és "comprensible", tenint en compte que s'ha acordat amb els comuns, i ha recordat que, malgrat aquests ingressos extra, aportarà una menor recaptació que la implantada a l'etapa de tripartit.

El grup de conjuntura del col·legi veu urgent que Catalunya compti amb pressupostos per al 2020, perquè encara funciona amb els comptes prorrogats del 2017 i això està sent "un drama" per a algunes polítiques socials, com les aportacions de la Generalitat a les escoles bressol, ha comentat Carreras. "Poso d'exemple les llars d'infants. És una prioritat per a tots els analistes de polítiques públiques, però ni els nadons fan una manifestació ni els seus pares tenen temps per queixar-se de manera organitzada", ha reflexionat en veu alta Carreras. "Com a resultat, les llars d'infants han quedat menystingudes aquests anys i uns nous pressupostos és una ocasió per prioritzar-les", ha avançat l'economista. "Hi ha molts perjudicats per la manca de pressupostos i la seva pròrroga, i son molts els que ara poden esperar que les seves circumstàncies milloraran", ha comentat Carreras. Per tant, disposar d'un pressupost per a l'any 2020 és "extremadament necessari per poder aprofitar els marges de la regla de la despesa" i per desbloquejar programes i projectes que estan aturats.

Sobre el nou tribut de caràcter ambiental, des del Col·legi d'Economistes s'ha emmarcat dins la lluita contra l'escalfament global "i també la necessitat imperiosa d'aconseguir recursos d'allà on sigui possible", ha afirmat Modest Guinjoan. Segons el portaveu de la comissió d'economia catalana del Col·legi, el nou impost –que grava la incidència en el territori de les instal·lacions d'emmagatzematge, transformació i transport d'energia elèctrica- està "constitucionalment contrastat". "El risc que s'acabi tombant crec que està controlat ja que s'ha aplicat a Extremadura i és acceptat pel TC. Suposem que és un impost amb fonaments sòlids", ha aventurat Guinjoan.