El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) preveu que l'economia catalana creixerà al voltant d'un 3% del PIB aquest 2018. Així, veu més "raonable" la predicció que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona, del 3,1%, que les recentment anunciades pel BBVA i Funcas, del 2,5% i el 2,2%, respectivament.

Totes dues estan per sota de les previsions que les dues institucions fan per al conjunt d'Espanya el 2018 (2,9% el BBVA i 2,8% Funcas) i són "bastant incongruents" amb el que està passant amb l'economia en els primers mesos de l'any, tal com ha apuntat en roda de premsa aquest dimecres l'economista Xavier Cuadras, membre de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi.

Tretze trimestres de creixement 

Després d'un fort període de crisi, l'economia catalana fa 13 trimestres que creix per sobre del 3%, una fita que és "extraordinària", en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió. De cara al futur, s'espera que aquestes taxes de variació del PIB se suavitzin.

Amb unes exportacions de rècord, un creixement de l'ocupació i xifres positives en la producció i la inversió industrials, en termes globals, l'economia catalana avança a bon ritme, segons afirma el grup de conjuntura de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes.

Amb tot, els experts han detectat una "contradicció" en l'àmbit del consum, que en global segueix creixent a un ritme "alt", del 3,2% interanual en el primer trimestre. En canvi, el comerç no avança al mateix ritme: entre gener i abril, l'índex de vendes en grans superfícies va caure un 2,9% i l'índex de comerç al detall només va créixer un 1,9%.

Segons l'economista Jordi Goula, un dels factors que podria explicar aquesta diferència és l'auge del comerç electrònic, que fins ara era "residual" però que podria estar establint un "canvi d'hàbits". De fet, l'e-commerce i les activitats del sector logístic que hi estan relacionades van "com una Harley", ha afegit Goula, i cada cop generen més llocs de treball. Alhora, també ha apuntat com a possible causa el fet que la climatologia dels primers mesos de l'any no ha acompanyat a la compra de roba, mentre que sí que ha crescut la despesa en oci, restauració i alimentació. 

El turisme

Pel que fa al turisme, el Col·legi d'Economistes certifica la tendència de caiguda en el nombre de visitants, que alhora han augmentat la despesa. I és que "hi ha països que ens han prestat turistes, com Tunísia o Turquia, i ara en tornen a rebre. Aquest préstec s'ha acabat", ha afirmat Goula, qui ha valorat positivament que hi hagi menys turistes però en canvi gastin més. 

Pel que fa al sector immobiliari, Goula ha posat de manifest que, a Barcelona ciutat, el mercat està "frenat per la manca d'oferta". No hi ha pràcticament obra nova i la venda de primera mà "des de fa molt de temps es fa sobre planell", ha comentat. Per altra banda, ha afegit, "no hi ha oferta de producte de segona mà".

Sector públic

Pel que fa al sector públic, l'economista Albert Carreras calcula que el pressupost de la Generalitat del 2019 tindrà uns 700 milions d'euros de marge per a noves despeses. I és que dels 25.000 milions d'euros de pressupost, la gran majoria estan "completament obligats" i "el marge de maniobra és baix".

Carreras ha apuntat com a possibles prioritats del Govern les socials com les llars d'infants, la renda garantida de ciutadania, les polítiques d'habitatge, la promoció de la llengua catalana i el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Carreras ha tornat a defensar que hagués estat més convenient fer pressupostos per al 2018, cosa que la Generalitat ja ha descartat. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat