La desconeixença sobre el sistema de pensions i la quantitat que els treballadors cobraran quan es jubilin és majoritària, fins i tot en directius i alts càrrecs. De fet, els executius espanyols s'informen sobre el seu futur com a pensionistes quan han fet els 60 anys, majoritàriament, i menys d'un 30% sap, abans dels 60, què cobrarà quan es jubili. Són les dades que ha presentat avui un estudi d'EADA, Les pensions. La visió de directius i professionals, en què s'ha preguntat a més de 350 professionals.  

Els últims mesos, el debat sobre les pensions i la incertesa del futur i la sostenibilitat del sistema està sobre la taula, però segons l'informe d'EADA el que no s'acostuma a estudiar és "com s'afronta individualment el futur econòmic post-laboral".

El problema d'informar-se tard

L'estudi posa de relleu que quan els professionals comencen a preocupar-se pel seu futur pensionista, "acostuma a ser massa tard". De fet, només un 35% dels enquestats entre 51 i 60 anys -percentatge que disminueix si s'agafen trams d'edat més baixos- s'han preocupat per saber què cobraran, però en canvi un 77% dels majors de 60 anys se n'han informat. El problema és que, a aquesta edat, "les possibilitats de rectificar i la capacitat d'estalviar queden seriosament mermades", explica Jordi Costa, professor del departament de Direcció de Persones d'EADA. 

Plans de pensions 

Les respostes de l'enquesta, però, conclouen que per molt que el treballador no sigui conscient de la quantitat que cobrarà, la gran majoria intueixen que amb la pensió pública no podran mantenir el seu nivell de vida. És per aquest motiu que fins a un 71% dels professionals utilitzen algun pla de pensions per complementar la jubilació futura. Els tipus de complementarietat a les pensions passen, principalment, per plans de pensions, inversions immobiliàries i fons d'inversions, entre d'altres. 

 

D'altra banda, del 32% que no la complementen, la majoria diuen que no tenen capacitat d’estalvi, que les alternatives són poc atractives o que prefereixen tenir efectiu per si hi ha imprevistos. A més, l'estudi conclou que els treballadors autònoms o per compte propi són més proclius a complementar la seva pensió amb altres aportacions que no pas els treballadors per compte aliena. 

Les polítiques públiques

El professor de finances d'EADA, Rafael Sambola, explica que el que és curiós és que fins a un 46% dels enquestats estarien disposats a pagar més impostos per tal d'assegurar el sistema de pensions. "Això ens indica que segurament haurà de ser un sistema impositiu universal el que ens ajudi a sufragar les pensions, perquè hi ha molta conscienciació”, explica Sambola. Alhora, una proporció similar consideren que la jubilació s'ha d'incrementar paulatinament fins els 70 anys degut a l'augment de l'esperança de vida de la població. 

La crítica es troba sobretot en el paper de l'Estat en aquest camp, en què el 85,3% dels empresaris asseguren que l'Estat afavoreix molt poc o gens el fet que les empreses creïn plans de pensions. Segons els experts d'EADA, "cal una gran reforma a les pensions a Espanya, s’ha de plantejar un canvi ja sigui de tipus estructural o com sigui”. “També cal un canvi polític, un Pacte de Toledo on s’estableixin les bases, aleshores hi havia bastanta estabilitat tot i que és cert que estàvem en un moment diferent”.

En aquest sentit, des d'EADA proposen un canvi de model, dient que "podriem seguir un sistema mixte -capitalització i retribució- com el que fan a Suïssa. El problema és que és un sistema que penalitzaria els salaris, que de per si a Espanya són molt baixos".