El pla de xoc anunciat pel govern espanyol per pal·liar les conseqüències econòmiques del coronavirus Covid-19 deixa molts dubtes i una certesa: anem tard. Pedro Sánchez ha anunciat una mobilització de fins a 200.000 milions d'euros per fer front als efectes de la pandèmia, una quantitat que està força a la línia amb altres economies europees, però els experts alerten que "no acaba de quedar massa clar" com s'implementaran. Alhora, una por comuna: Tornarem a cometre els errors de la crisi del 2008?

D'entrada, una de les mesures més sonades del pla i que ha aixecat més dubtes és la moratòria a la banca pel pagament d'hipoteques "a les famílies més vulnerables". Diversos economistes han aixecat la llebre en aquest punt: "En una situació així, qui són els vulnerables?", apuntava l'economista Xavier Sala-i-Martín a través de les xarxes. En la mateixa línia, com explica el degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, "en aquesta crisi tothom hi perdrà, i el que s'ha d'intentar és que la pèrdua sigui equitativa". 

Aquests 200.000 milions suposen aproximadament el 20% del PIB espanyol. D'aquests, segons Sánchez, 117.000 milions provindran de fons públics, i els 83.000 milions restants de fons privats, i es tracta, en paraules del president espanyol, de "la major mobilització de recursos econòmics de la història d’Espanya en un espai molt reduït de temps". 

Alhora, l'Executiu també ha assegurat que durant el temps que duri la crisi "no es podran fer desnonaments", però aquí hi neix un altre dubte: els lloguers. "Ens parlen d'hipoteques, però no s'ha fet cap comentari sobre els lloguers. Hi ha molta gent que no podrà pagar el seu lloguer perquè no arribarà a final de mes". Què passarà amb aquesta part de la societat? Més incertesa. 

Cal tenir clar, però, que el gruix dels ajuts són per a les empreses -principalment pimes i autònoms- per evitar un augment de l'atur. En aquest sentit, el govern espanyol crearà una línia d’avals de 100.000 milions. Alhora, també en la línia d'evitar acomiadaments definitius, es facilitaran els tràmits per presentar expedients de regulació temporals de l'ocupació (ERTO), tal com han reclamat repetidament les principals patronals catalanes i espanyoles. D'aquesta manera, serà l'Estat qui aboni els sous i les cotitzacions, i també les prestacions d'atur. 

De fet, el degoteig d'empreses que han començat a prendre aquestes mesures és exponencial. Només a Catalunya, Treball ja té registrats 206 Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) derivats de la crisi, que afecten a un total de 24.337 treballadors. Davant d'això, l'economista Santiago Niño Becerra és escèptic: "Quan el virus passi, comparin les plantilles d'aquestes empreses abans de l'epidèmia i després".

De fet, el president Sánchez també ha assegurat que es posa a l'abast "tota la liquiditat que faci falta a les empreses". En aquest punt, un avís de Gasol: "cal no confondre la liquiditat: és una facilitat, no és un regal; s’ha de tornar". En la mateixa línia ho deia el catedràtic Anton Costas en declaracions a Tv3 aquest migdia: "aquestes mesures poden suposar que d’aquí a uns mesos les pimes i els autònoms es vegin molt endeutats". Per aquest motiu, Costas fa una proposta: "s’hauria d’imposar un salari mínim per als treballadors que es vegin afectats per la crisi del coronavirus, injectar diners de manera neta per fer front a la problemàtica sense endeutar-se excessivament". 

Comparacions amb altres països

Diversos economistes asseveren que les mesures establertes, tot i fer tard "van pel bon camí", però comparades amb decisions d'altres països europeus queden una mica curtes. Sense anar més lluny, Itàlia ha anunciat avui la prohibició a les empreses d'acomiadar treballadors per la crisi del coronavirus, una mesura que s'estén fins a dos mesos vista. Aquesta és una de les accions incloses en el decret llei que ha impulsat l'executiu italià amb ajuts de fins a 25.000 milions d'euros, que mobilitzen recursos per valor de fins a 350.000 milions, força més que la proposta de Sánchez. 

A França no ha calgut arribar a gairebé 12.000 infectats perquè el govern anunciés el confinament determinat i suspengués el pagament d’impostos i cotitzacions socials, a més de factures d’aigua, llum i gas. A més Emmanuel Macron també ha suspès el pagament dels lloguers a petites empreses, autònoms i comerciants de tota mena, i per activar-ho és suficient amb un correu electrònic.

A Alemanya, el govern ha posat a disposició un fons de 500.000 milions d'euros en condició de préstecs a les empreses, ja siguin grans, mitjanes, petites o autònoms. Aquesta xifra és cinc vegades superior a la que proposa el govern espanyol.

A Portugal, tot i no arribar al miler de contagis, el govern ha tancat les fronteres amb Espanya i també totes les escoles. A més, els treballadors que hagin de quedar-se a casa cuidant dels seus fills degut a la suspensió escolar rebran el 66% del seu salari, un 33% del qual estarà subvencionat per la Seguretat Social. 

Per últim, Dinamarca ha arribat a un acord entre el govern, les empreses i els treballadors per sufragar els salaris d'aquells que no podran fer la seva feina. És l'exemple que Sala-i-Martín pren per donar una idea de com es podria fer: el 75% del salari el paga l'estat, el 25% les empreses i els treballadors sacrifiquen cinc dies de vacances. A canvi, les empreses es comprometen a no acomiadar ningú i tothom podrà reprendre el seu lloc de feina quan acabi la pandèmia. 

Allau de crítiques a la UE

La principal crítica a la gestió d'aquesta crisi va enfocada a la Unió Europea. L'economista Santiago Niño-Becerra ha estat contundent a través de les xarxes: "Em fa la sensació que estem tornant al 2008, al Pla E; i ja saben com va acabar: amb un dèficit disparat que va donar lloc a un deute públic desmesurat. Si aquesta situació actual qualificada com a molt greu no mou a la UE a elaborar una política fiscal comuna amb normes comunes contra el frau fiscal, i amb una estratègia única d'elaboració i control pressupostari, millor que ens oblidem d'aquesta 'Europa única' de la que tant es parla". 

No és l'únic. Anton Gasol també és crític i assegura que "és molt millor el que ha fet Sánchez que el que fa la Unió Europea, que posa en circulació uns 12.000 milions d'euros i 100.000 milions en qualitat d’avals, el que equival a un 1% del PIB de la UE". En aquest sentit, assevera que "amb què el Banc Central Europeu repeteixi el famós “whatever it takes” -farem el que calgui, en anglès- , no n'hi ha prou, això s’ha de materialitzar". 

I la crítica doble de Sala-i-Martín: "Com que l'estat espanyol no ha fet els deures en època de bonança i no ha "estalviat" per poder afrontar situacions com aquesta, s'haurà de finançar tota la despesa extra amb crèdits del BCE. Les autoritats europees haurien de sortir de les seves coves i fer explícita la política de QE [expansió quantitativa]". Així doncs, assegura que "la factura serà gran i la quantitat de diner que haurà d'imprimir el BCE també".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat