La vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, ha defensat que la "resposta europea a la crisi del coronavirus" no pot acabar provocant que alguns estats com Espanya i Itàlia generin "una proporció més elevada de deute" respecte als socis europeus amb més facilitats financeres per ajudar la seva economia.

De cara a la cimera europea sobre la crisi del coronavirus de dijous, Calviño defensa en una entrevista al Financial Times que cal fer transferències directes i no préstecs als governs amb més dificultats ´"per tal de preservar el mercat intern de la Unió Europea i evitar la competència deslleial". Calviño alerta que la flexibilització de les ajudes d'estat a la UE pot portar a un desequilibri intern de l'economia europea. "No pot ser que alguns països europeus puguin donar suport a les seves economies amb més generositat que d'altres", apunta.

Les negociacions de l'Eurogrup

La proposta del govern espanyol en aquest sentit en aquest cas també l'ha reivindicada Calviño i passa per crear un fons de recuperació d'un bilió i mig d'euros finançat amb deute perpetu que pugui compensar les desigualtats entre estats de la Unió Europea.

De fet, els ministres de finances de la zona euro van arribar a un principi d'acord per a la creació d'un fons de recuperació, tot i que no van determinar ni l'abast ni la naturalesa del mateix, i serà un dels temes que els líders de la UE debatran aquest dijous. En aquest sentit, molts països de Nord es mostren partidaris de proporcionar préstecs als seus socis en dificultats en comptes d'aixecar deute i proporcionar ajudes a través de transferències directes o subvencions.

Referent a això, Calviño afirma que l'acord de l'Eurogrup sobre un paquet de mesures pal·liatives de 500.000 milions d'euros és "benvingut, però clarament insuficient" i defensa que el fons de recuperació haurà de tenir un volum "apropiat", que el govern espanyol situa entre 1 i 1,5 bilions d'euros, que es finançaria amb deute perpetu emesa per institucions europees i es pagaria mitjançant la creació de nous impostos europeus.

Així mateix, la vicepresidenta tercera assenyala que Espanya no té intenció de recórrer al MEDE, ja que pot finançar-se en condicions "molt favorables" en els mercats, però subratlla que "no es tracta només de la capacitat financera, es tracta de proporcionar una resposta europea a la crisi".

Així, Calviño defensa la necessitat que la intervenció de el Banc Central Europeu (BCE) sigui complementada des del front fiscal i subratlla la importància d'avançar en aquest segon pilar de la Unió Econòmica i Monetària amb eines fiscals comunes, "cosa que no només es refereix a emetre deute comú o la creació d'un fons de recuperació, sinó també a l'harmonització d'impostos".