"No podem acceptar una mutualització del deute. És immoral que els països que incompleixen les regles en els bons moments, exigeixin solidaritat en els dolents". Així de contundent ha estat el ministre de Finances d'Àustria, un dels socis de la Unió Europea (UE) que s'oposa als denominats "coronabons" que tant demanen Espanya i Itàlia.

L'Eurogrup, que reprèn avui la reunió del dimarts que va acabar sense acord, continua dividit i, encara que la intenció per part dels estats membres era la d'arribar a un acord, la tensió es fa evident amb les declaracions del ministre austríac.

Unes declaracions que sustenta amb les dades del deute. Àustria ha passat d'un deute del 65% del PIB el 2007 al 71,8% el 2019. Pel seu costat, Espanya va passar del 35,8% al 98,9% en el mateix període, i a Itàlia va passar del 103,9% al 138% en aquests anys, incomplint els objectius marcats per la institució.

"No volem que Àustria sigui garant dels deutes d'altres països. Però alhora, ajudarem als socis més afectats per la crisi del coronavirus de forma solidària i europea", va agregar aquesta font.

Divisió a Europa

Àustria és, juntament amb Alemanya, Holanda i Finlàndia, un dels estats que rebutja de forma taxativa emissions conjuntes de deute per fer front a la profunda recessió i l'elevadíssim atur que causarà la crisi.

Fa dues setmanes que els ministres de l'Eurogrup treballen en un paquet de mesures per gairebé mig bilió d'euros per complementar les accions ja adoptades, amb rapidesa i envergadura inusuals, pels governs i el Banc Central Europeu.

L'activació d'una línia de crèdit del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el fons de rescat europeu, que podria concedir fins a 240.000 milions d'euros als països per fer front a la pandèmia, s'ha convertit en un escull en les negociacions.

El bloqueig rau en les condicions que haurien de complir els països que accedeixin als ajuts i, en particular, en les exigències d'Holanda per imposar requisits específics a cada Estat per assegurar que els ajuts no surten gratis, segons fonts europees.

Encara que els vint-i-set estan d'acord que les exigències no poden ser les mateixes que les imposades en els rescats financers de l'anterior crisi, amb programes d'austeritat, la Haia continua reclamant que a llarg termini s'apliquin també ajustaments.