S'ha celebrat a Saragossa, els dies 10, 11 i 12 de novembre, el I Congrés Internacional sobre “El desafiament de la recuperació i el paper de la contractació pública” impulsat pels diferents Observatoris de contractes públics, i la Càtedra de la Contractació pública local de la Universitat de Saragossa. El Congrés ha comptat amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria, i ha servit per intercanviar experiències i propostes sobre com s'estan organitzant els Estats de la Unió Europea per complir els objectius de recuperació econòmica i transformació que persegueixen els Fons Next Generation EU.

Tots els participants han coincidit que el moment actual és crucial. La Unió Europea ha apostat per ajudar decididament els Estats a sortir de la crisi. Espanya pot optar a 140.000 milions d’euros. El repte és majúscul i les nostres administracions han de ser capaces de poder assignar aquests fons amb celeritat i agilitat en projectes d'inversió que converteixin el nostre país en un país més sostenible, resilient, digital i socialment just.

A la conferència inaugural del Catedràtic de Dret Administratiu i President de la RAE, Santiago Muñoz Machado, es va destacar que la regulació que s'ha aprovat per a l'execució del Pla de Recuperació transformació i Resiliència (Reial decret llei 36/2020) pateix d’importants dificultats d’interpretació el que pot posar en risc l’execució del pla. El catedràtic, que és el referent del dret administratiu a Espanya, va suggerir propostes de millora que podrien incorporar-se fàcilment al nostre ordenament en ocasió de l'actual tramitació com a proposició de llei del Reial decret llei esmentat.

Modificar els contractes existents per transformar els actius públics gestionats pels concessionaris de serveis, comptar amb els operadors econòmics amb contractes vigents per adjudicar-los projectes transformadors, o permetre i incentivar que la iniciativa privada pugui promoure convocatòries de subvencions per a projectes innovadors, són només algunes de les propostes que facilitarien complir els breus terminis que Europa ha atorgat a Espanya per aplicar els fons.

També s’ha insistit que l’Administració General de l’Estat no pot ser un coll d’ampolla per a l’aplicació dels fons. Per tant, es va recordar que la decisió sobre la destinació i execució dels fons ha de correspondre a les administracions públiques amb competència en la matèria, i no només a l’Administració general de l’Estat.

Solucions excepcionals

El catedràtic de la Universitat de Saragossa, José María Gimeno Feliú, fundador de l'Observatori de Contractació Pública i organitzador del Congrés internacional també va suggerir ser ambiciosos. Estem davant d'una situació excepcional en què calen solucions excepcionals. Els fons no es poden aplicar amb els criteris de la gestió administrativa ordinària. Cal interpretar l'ordenament segons el context i la finalitat dels fons, de manera que la celeritat i el resultat han de ser els criteris preponderants. Cal facilitar que els fons dinamitzin la nostra economia per sortir de la crisi, simplificar els controls previs a canvi de reforçar els controls a l'execució.

Al tancament de la jornada va intervenir Miquel Roca i Junyent, que va traslladar un missatge positiu a tots els assistents: si Espanya va ser capaç d'arribar a acords importants durant la transició, ara, la sortida de la crisi i la transformació del nostre país per a les generacions futures no han de quedar frustrades per regles de procediment administratiu, que són responsabilitat de tota la comunitat jurídica. És un repte col·lectiu per a tots els juristes. L'Acadèmia ha demostrat al Congrés de Saragossa que és capaç d'oferir solucions. Ara és el moment que se l'escolti des del Parlament. Va proposar que es constitueixi una Comissió ad hoc d'experts al Congrés perquè reguli les solucions que ofereix la Universitat.

La intervenció del Director General de Red.es, Albert Martínez Lacambra, i de l'Interventor General del Govern d'Espanya, Pablo Arellano, va posar també de manifest que en aquests moments els operadors públics necessiten un marc de seguretat jurídica que els permeti l'assignació ràpida i eficaç dels fons, i que la Comissió Europea no creï impediments i dificultats que entorpeixin la consecució d'aquest gran repte europeu.