El Cercle d'Economia celebra la seva reunió anual la setmana que ve a Barcelona i com ja és tradició, aquest dijous ha presentat una de les seves notes d'opinió. En aquesta ocasió, la institució s'ha centrat en dos grans temes, la crisi geopolítica que està vivint actualment Europa després de l'esclat de la guerra a Ucraïna i en la reclamació de més pactes d'Estat a Espanya, entre PP i PSOE, una circumstància que tal com ha recordat el president del Cercle, Javier Faus, fa quasi dues dècades que no es produeixen.

Sobre els pactes d'Estat, la nota d'opinió del Cercle assegura que cal salvaguardar la pau social a Espanya "mitjançant la generalització d’una sèrie de pactes d’Estat que afectin l’energia, les rendes, la política fiscal i laboral i l’estat del benestar, i també la seguretat i la defensa". En aquest sentit, el Cercle demana no oblidar "que la societat espanyola, en particular, està greument tensada per corrents de malestar i crispació que expliquen l’avanç dels populismes i la polarització política, cosa que cal relacionar directament amb l’erosió del benestar i seguretat per culpa no tan sols de la pandèmia, sinó també de les nombroses crisis que la societat catalana i espanyola suporta des del 2008".

Seguint en aquesta línia, el Cercle demanar arribar a aquests pactes d'Estat a través de "consensos que fonamenten els valors que el projecte europeu" i que siguin capaços de definir "un interès general" que ha de portar a les respostes que necessita Estat "per sortir victoriosos i enfortits com a país després d’aquesta crisi geopolítica" provocada per la guerra a Ucraïna.

La guerra ha d'enfortir la idea d'Europa

Arran de la recent crisi a Europa provocada per la invasió russa d'Ucraïna, el Cercle constata que la idea i cultura europeista està en perill i aprofiten la nota d'opinió per apel·lar "a la consciència crítica de tots els ciutadans" per tal defensar els valors europeus amb més força que mai. Segons ha defensat José María Lasalle, membre de la junta de la institució, és moment que totes les institucions i partits europeus vagin a una, ja que tot plegat va més enllà perquè Europa "demana la nostra ajuda". En aquest sentit, també ha aprofitat per assegurar que l'estabilitat d'Espanya "gira al voltant del projecte europeu" afegint que "fora d'Europa fa molt fred".

Ja més centrats en el si de la guerra, Lasalle ha defensat que per aconseguir la pau a Europa, és necessari que Vladímir Putin, president de Rússia, no aconsegueixi els seus objectius amb un conflicte que posa en escac el conflicte, per això ha lamentat que tard o d'hora, Europa haurà d'assumir més sancions contra Rússia i un compromís major amb la resistència d'Ucraïna. Dues coses que només es podran assolir si els Estats europeus segueixen units i en línia amb les bases del projecte de la UE. 

Si anem a la nota d'opinió, a l'escrit, la guerra porta al Cercle a demanar unitat en la defensa d'Europa, ja que "la gravetat i urgència del moment present exigeix de tots els europeistes que comprenguem que el fonament del que defensem està amenaçat per la guerra desencadenada per Putin a Ucraïna". A més, afegeixen que "aquesta realitat tan hostil a la democràcia liberal, que evidencia la invasió de Putin d'Ucraïna, exigeix d'Europa un pas endavant com a actor internacional" si es vol "continuar vivint sota governs que protegeixen la llibertat dels seus ciutadans".

Primeres eleccions amb dos candidats

Aquestes jornades del Cercle també seran especials per un motiu i és que seran les primeres que precediran unes eleccions amb dos candidats a presidir la institució, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas. Davant d'aquesta circumstància, el president sortint, Faus, ha assegurat que no afectaran per res al desenvolupament de les jornades, de fet ha fet valdre que el programa ha generat molt interès i ha sentenciat que són les jornades econòmiques més importants celebrades la país.  

Sobre el desenvolupament de les eleccions, Faus ha recordat que l'encarregat d'organitzar-les no serà la junta sortint, sinó que serà una mesa electoral que s'estructurarà un mes abans de les eleccions. Que no es convocaran fins que no passin les jornades, concretament no es convocaran fins a la primera junta posterior a les jornades, que se celebrarà el 12 de maig. Per tant, tal com marquen els estatuts, les eleccions no es faran fins dos mesos després de la convocatòria, és a dir el 12 de juliol.