Com era d'esperar, la patronal espanyola, la CEOE, ha rebutjat frontalment la proposta del Ministeri de Treball per augmentar el salari mínim de cara a aquest 2022. Concretament, la patronal, liderada per Antonio Garamendi, ha titllat de forma unànime d'"indiscriminada" l'oferta de l'Executiu espanyol, que contempla una pujada de 31 euros mensuals, deixant l'SMI en 996 euros al mes en 14 pagues. De fet, des de la patronal apunten que aquest increment podria suposar "un risc seriós per a l'ocupació i per als treballs no qualificats". Aquesta nova negativa de la CEOE, que ja es va negar a signar l'acord per a l'última pujada, suposa que l'increment de l'SMI, amb tota probabilitat, serà de nou fruit d'un acord bipartit entre el govern espanyol i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, com ja va succeir quan l'SMI va pujar de 950 a 965 euros al mes el setembre passat.

Des de la patronal afegeixen que la proposta no té "connexió amb la productivitat" i la "recuperació". Ara bé, la CEOE sí que es mostra partidària de treballar en un nou acord de negociació col·lectiva (AENC) que permeti adaptar els salaris a la realitat de cada sector i territori. La pujada proposada per l'Executiu, cal recordar, està en la franja intermèdia de les recomanacions del comitè d'experts, en l'informe dels quals es contemplen tres escenaris per a 2022 amb increments de l'SMI a 989 euros mensuals (24 euros més), a 996 euros (31 euros més) o a 1.005 euros (40 euros més).

La patronal al·lega que la pujada és "inassumible" i més encara tenint en compte que arriba en un "context econòmic d'incertesa en el qual previsiblement no es recuperaran els nivells de negoci precrisi fins a 2023, amb pressions creixents en els costos de les empreses i una notable caiguda acumulada de la productivitat". A tot això també li sumen que la remuneració dels assalariats ja ha recuperat els nivells previs a la crisi de la covid, però l'excedent brut d'explotació encara continua sent un 6,6% inferior al de 2019, per això consideren que les empreses van retardades en la recuperació de la normalitat i és un reflex de la difícil situació que encara viu el teixit empresarial. Per tot això, consideren que una nova pujada de l'SMI contribuirà a augmentar els costos laborals i la pressió sobre els marges de les empreses que, unit a altres riscos com l'encariment de les matèries primeres o els colls d'ampolla en les cadenes globals de subministrament, poden portar a un menor dinamisme econòmic en el futur i a una menor creació d'ocupació.

La reacció de la patronal arriba 24 hores després de la reunió entre tots els agents socials i el govern espanyol. L'única en comparèixer després de la trobada va ser la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va defensar que l'objectiu de la negociació és aprovar l'augment amb "moltíssima promptitud", defensant que l'increment de l'SMI és "una eina molt important per als treballadors més vulnerables" a més d'assegurar que la pujada tindria efecte retroactiu a 1 de gener d'enguany. En la mateixa roda de premsa, Díaz també va assegurar que abans de prendre cap decisió escoltarà totes les parts i posicions, recordant que "els sindicats sempre volen més i els empresaris, menys. Jo faig una mica d'equilibri entre les parts". Ara bé, també va deixar molt clar que el més rellevant d'aquest procés és que hi hagi diàleg social, advertint a la patronal que no li tremolarà el pols a l'hora de no comptar amb ells per tancar el pacte, assegurant que "ja veurem si acaba amb acord bipartit o tripartit".

Per la part dels sindicats, CCOO ja ha donat el sí a la proposta del govern espanyol i la UGT ja va ratificar en la seva última Executiva un SMI de 1.000 euros i que si l'oferta de Treball anava en aquesta direcció, com finalment així ha estat, li donarien suport. A tot això cal recordar que el setembre passat, l'Executiu va acordar amb els sindicats elevar l'SMI fins als 965 euros amb efectes des de l'1 de setembre de 2021, establint també en aquest acord el compromís que, mitjançant la seva "progressiva revisió" de cara al 2022 i 2023, aconseguís el 60% del salari mitjà abans de la fi de la legislatura, tal com determina la Carta Social Europea subscrita per Espanya i com va prometre el govern espanyol de coalició. D'aquest acord es van despenjar les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que entenien que no era el moment d'elevar el salari mínim atès que l'economia espanyola estava en els inicis de la recuperació i la creació d'ocupació podria veure's danyada.