Al juny, la inflació a Espanya va assolir un 10,2%, la cota més alta de l'IPC en els darrers trenta anys. Aquesta situació, unida a la crisi energètica i la guerra d'Ucraïna està repercutint a la butxaca dels ciutadans, tot i la moderació de l'IPC aquest mes d'octubre que se situa en un 7,3% a causa de la baixada del preu de la llum i el gas. Un element menys discutit és el seu impacte sobre la fiscalitat.

La inflació incrementa la factura fiscal dels contribuents sense que s'hagin de pujar els tipus impositius. Com que el govern no actualitza l'IRPF a la pujada, a la pràctica els treballadors paguen cada dia més impostos reals i, per tant, perden poder adquisitiu real. Des de l'Institut Ostrom ho defineixen com "un augment d'impostos silenciós, encobert".

D'on surt la xifra?

I la conseqüència a Catalunya és que es pagaran 224 euros més de la declaració de la renda només a causa de l'augment de la inflació. Aquesta dada es desprèn segons les simulacions a partir de les microdades posades a disposició per l'Institut d'Estudis Fiscals i l'Agència Estatal d'Administració Tributària. D'aquí que el sobrecost fiscal associat a la inflació el 2021 és de 224 euros de mitjana en la declaració de la renda del contribuent català.

ElNacional.cat ha parlat amb Martí Jiménez, Director de Recerca de l'Institut Ostrom, i defineix l'escenari actual: "Davant d'augments nominals de la renda (salari), els contribuents es veuen empesos a trams superiors de l'escala de l'impost, per la qual cosa augmenta la càrrega fiscal sense que la seva capacitat econòmica hagi augmentat. Això es coneix com a rèmora fiscal o progressivitat en fred".

Martí Jiménez, Institut Ostrom

A qui afecta més?

Cal tenir en compte que molts contribuents poden superar els llindars exempts o les deduccions a què tenen dret en termes nominals, però no en termes reals. Això provoca una reducció d'aquestes deduccions, i justament, els individus amb menors ingressos són els més afectats en termes relatius (en termes absoluts com més renda, més pagues). Jiménez defensa que "la proposta del Partit Popular, que abandera el debat a nivell estatal, passa per centrar-se en rendes mitjanes i baixes, tocant els trams inferiors a 40.000 euros.

Així doncs, els contribuents poden saltar d'un tram de renda a un altre, recordar que l'IRPF va per trams progressius, com més cobres, més pagues, encara que la pujada del sou només sigui nominal, és a dir, a causa de la inflació, i no real, és a dir, augmenten salaris i preus alhora.

Imatge de recurs Hisenda / Europa Press

Madrid i Catalunya, al capdavant

Si la comparativa no la fem entre rendes, sinó entre comunitats autònomes també es perceben diferències. Les que tinguin una renda per càpita més gran seran aquelles que sortiran més afectades. Mentre que per al conjunt de l'Estat espanyol, cada declarant assumeix un sobreesforç de 199 euros, els catalans pagarem, de mitjana, 224 euros més a la declaració de la renda d'aquest any només per l'augment de la inflació. Si s'observa l'impacte dins de Catalunya, el cost fiscal ha estat heterogeni: els barcelonins són els més castigats per la inflació (231 euros), seguits de Girona (209 euros), Tarragona (200 euros) i Lleida (190 euros). Així doncs, Catalunya és la segona comunitat més afectada després de la Comunitat de Madrid, que se situa en els 240 euros.

"Cal deflactar la quota"

A partir d'aquí, molts economistes i experts en la matèria demanen deflactar la quota econòmica de l'IRPF segons l'augment de l'IPC i adaptar també les reduccions, mínims personals i familiars i deduccions. I també ho reclamen pel que ells consideren, una "qüestió ètica". Jiménez recomana a la Generalitat de Catalunya aquesta deflactació que és l'equivalent a indexar les tarifes de l'IRPF per neutralitzar l'impacte de la inflació, com ja han anunciat els governs de Madrid, Andalusia, Galícia i Múrcia, i com han anat fent al llarg dels anys les hisendes forals basques i navarreses. 

Què suposa a la pràctica? Abaixar els tipus de gravamen el mateix percentatge que pugen les rendes gravades. Si la inflació és del 5%, els llindars de renda vigents a l'IRPF s'han de revisar a l'alça un 5% per mantenir el mateix nivell de pressió fiscal efectiva i evitar que, en un context de preus a l'alça, el contribuent acabi saltant de tram i pagant més del que realment hauria en funció de l'evolució de l'IPC. En aquest sentit, el conseller Jaume Giró, ja va plantejar quan estava al capdavant d'Economia aquesta proposta, però va coincidir, poc temps després, en la sortida de Junts del Govern.​