La primera idea de crear un Salari Mínim de Referència a Catalunya (SMR) va sorgir del Govern, que fa uns mesos va presentar una proposta que xifrava el SMR en 1.239,5 euros mensuals; una xifra que des de la Cambra de Comerç de Barcelona es considera "contraproduent" perquè "hi ha un risc elevat que els costos superin els beneficis". En aquest sentit, la institució considera que el SMR adequat seria entre els 1.000 i els 1.100 euros bruts mensuals en 14 pagues, un valor que s'hauria d'actualitzar periòdicament i podria arribar a 1.200 euros el 2026 i més de 1.300 el 2029.

Segons la Cambra, el problema de la proposta del Govern és que es basa en el 60% del salari mitjà, però segons el director del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira, s'hauria de basar en el 60% del salari medià. Amb tot, en paraules del president cameral Joan Canadell, "si volem tendir cap a un model econòmic de més valor afegit, si marquem un salari mínim molt baix estem dient que volem una economia de baix valor afegit".

A més, "creiem que el salari mínim de de Catalunya ha de tendir cap als dels països als quals ens volem emmirallar. Fent això també estem donant un missatge a l’empresariat que és possible tendir a un model de major valor afegit". Respecte el SMI estatal, Canadell assegura que "l'augment dels 740 a 900 euros gairebé no ha afectat les empreses, i ara veurem què passarà amb aquest augment fins els 950, però creiem que una manera d’ajudar el teixit productiu de Catalunya és augmentant el salari de referència", explica Canadell. 

De fet, segons un estudi elaborat per la Cambra i l'Idescat, se'n desprèn que només el 10,7% de les empreses diuen qu eels va afectar la pujada de l'SMI el 2019. Rovira explica que “per analitzar l’impacte d’una pujada del SMI, el que cal és analitzar l’impacte sobre l’evolució dels afiliats., i es conclou que l’augment de l’SMI del 2019 no ha tingut un efecte negatiu sobre el mercat laboral a Catalunya”.

La proposta del Govern

El càlcul presentat pel Govern el passat 12 de desembre conclou que el salari mínim català mensual per un treball de jornada completa seria de 1.239,5 euros, uns 17.353 euros anuals en 14 pagues. Segons el Consell, els 900 euros de salari mínim interprofessional (SMI) marcat per l'Estat "són insuficients per viure a Catalunya". De fet, la xifra proposada pel Govern suposa un increment del 37,7% respecte a l'import actual. 

"Que això sigui competència de l'Estat no vol dir que la Generalitat s'hagi de quedar de braços plegats veient la precarietat dels salaris", reivindicava el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès. De fet, la Generalitat no té competències en matèria salarial, i és per aquest motiu que l'informe "és una proposta, però també un pas més per avançar en la cerca d'un consens per impulsar el salari mínim de referència a Catalunya". 

Al no tenir competències per forçar l'increment del salari mínim, el Govern va assegurar que pressionarà els agents socials —patronals i sindicats— perquè l'apliquin via negociació col·lectiva i l'impulsarà en les seves polítiques salarials i de contractació pública. Amb els agents socials "evidentment que haurem de discutir dades, però jo crec que hi haurà voluntat d'avançar en aquest aspecte", deia Aragonès.

Tot i això, fa temps que les diverses patronals asseguren que no se les ha inclòs en aquest àmbit, i durant l'esmorzar de Nadal de Pimec, el seu president, Josep Gonzàlez, ha asseverat: "Mirem amb reserves la proposta de fer un SMI català, perquè no s’ha discutit i fins ara i només hi ha hagut algun anunci, però no en sabem gaire res". Alhora, González explica que "no coneixem tots els detalls, però ens preocupa que s’estigui parlant d’aquest tema". 

Amb tot, el conseller de Treball, Chakir El Homrani, considerava que "si ho fem de forma conjunta, tindrem més capacitat d'incidència", alhora que diu que aquesta xifra és "un bon punt de partida perquè obre la porta al debat necessari entorn a l'adequació de l'SMI de referència en els territoris en funció de les particularitats".

Finalment expliquen que "si no hi ha un mercat de treball equitatiu i que aborda els reptes, com ara que no és raonable que hi hagi treballadors pobres, no hi ha una societat justa".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat