El Govern ha proposat un salari mínim català de referència de 1.239 euros nets, segons han presentat avui el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès; el conseller de Treball, Chakir El Homrani, i la secretària d'Economia, Natàlia Mas. Aquesta xifra surt de l'estudi elaborat per ambdues conselleries, com Aragonès ja va anunciar que es faria aquest estiu durant la presentació de la Memòria Econòmica anual.

Segons han explicat els ponents, aquesta xifra "només és una proposta segons els càlculs que han sortit de l'estudi", uns càlculs basats en les recomanacions europees d'elevar el salari mínim de referència fins al 60% del salari mitjà. L'objectiu d'aquest salari, segons assegura Aragonès, és el de "garantir que el treball no fomenti la precarietat". En aquest sentit, "a Catalunya tenim massa treballadors que tot i treballar a jornada completa es troben en situació de precarietat, i el cost de la vida a Catalunya és més alt que a la resta de l'Estat, per aquest motiu considerem que cal un salari mínim català de referència".  

El càlcul presentat pel Govern conclou que, aplicant aquest criteri, el salari mínim català mensual per un treball de jornada completa seria de 1.239,5 euros, uns 17.353 euros anuals en 14 pagues. Segons el Consell, els 900 euros de salari mínim interprofessional (SMI) marcat per l'Estat "són insuficients per viure a Catalunya". De fet, la xifra proposada pel Govern suposa un increment del 37,7% respecte a l'import actual. 

"La competitivitat d'un país no es pot basar en una economia de salaris baixos, perquè sempre hi haurà algun altre país que competirà en preus", assegura el vicepresident. "No es tracta només de fixar una xifra, s'ha d'acompanyar de mesures", recorda. 

Limitacions competencials

"Que això sigui competència de l'Estat no vol dir que la Generalitat s'hagi de quedar de braços plegats veient la precarietat dels salaris", ha reivindicat Aragonès. De fet, la Generalitat no té competències en matèria salarial, i és per aquest motiu que aquest informe "és una proposta, però també un pas més per avançar en la cerca d'un consens per impulsar el salari mínim de referència a Catalunya". 

Al no tenir competències per forçar l'increment del salari mínim, el Govern assegura que pressionarà els agents socials —patronals i sindicats— perquè l'apliquin via negociació col·lectiva i l'impulsarà en les seves polítiques salarials i de contractació pública. Amb els agents socials "evidentment que haurem de discutir dades, però jo crec que hi haurà voluntat d'avançar en aquest aspecte", ha dit Aragonès. Tot i això, fa temps que les diverses patronals asseguren que no se les ha inclòs en aquest àmbit, i durant l'esmorzar de Nadal de Pimec, el seu president, Josep Gonzàlez, ha asseverat: "Mirem amb reserves la proposta de fer un SMI català, perquè no s’ha discutit i fins ara i només hi ha hagut algun anunci, però no en sabem gaire res". Alhora, González ha explicat que "no coneixem tots els detalls, però ens preocupa que s’estigui parlant d’aquest tema". 

Amb tot, el conseller de Treball, Chakir El Homrani, considera que "si ho fem de forma conjunta, tindrem més capacitat d'incidència", alhora que diu que aquesta xifra és "un bon punt de partida perquè obre la porta al debat necessari entorn a l'adequació de l'SMI de referència en els territoris en funció de les particularitats".

Finalment explica que "si no hi ha un mercat de treball equitatiu i que aborda els reptes, com ara que no és raonable que hi hagi treballadors pobres, no hi ha una societat justa". "L'àmbit del treball és l'eina per construir una societat cohesionada", assevera.